blocviu

Globoflèxia

2011-01-22T22:50:00.010+01:00

No cal apretar pilotes ni llençar-les contra la paret. L'últim mètode anti-estrés és la globoflèxia.
Si el globus és de qualitat i tens un bon mestre que et doni les primeres lliçons, apretar i doblegar un globus es converteix quasi en teràpia.
Gràcies a felixyoldi i el seu canal de youtube, ara també amb web, que ens ha ajudat al Gerard i a mi a entrar en aquest món i fer els aniversaris una mica més ben presentats, a més a més de preparar-los amb més diversió i menys nervis.

Qui sap, potser es podria convertir fins i tot en activitat remunerada. Hi ha anuncis de festes infantils amb base "global":
"Animadors infantils i tallers de globoflèxia. Figures amb globus per a tots els nens assistents a qualsevol festa. També realitzem tallers de globoflèxia, perquè els nens aprenguin a realitzar les figures, tot des d'un punt de vista educatiu, sense deixar de ser dinàmic i divertit".
Aprendrem a fer caputxetes vermelles, llops, cabretes, prínceps, corones i espases i explicarem contes a la canalla. Al final, ens desfarem dels globus regalant-los. A casa els punxem com a fi de festa.
Per pensar-s'ho...

Bon Nadal

2010-12-11T22:34:00.019+01:00

El Gerard i jo començàrem a idear la felicitació que il•lustra aquest bloc la setmana passada. Vam enviar carta a tots els Clicks de la casa per demanar-lis col•laboració amb la seva presència. Els havíem convocat dissabte al matí a l'habitació del Gerard, al costat de la finestra.
No les teníem totes perquè molts no havien contestat la nostra demanda.
Al final, gran èxit. Només va faltar algun pirata i un clic coix que no va arribar a temps. El policia i el del quad, que arribaven tard, van fer-ho motoritzats i el granger fins i tot va pensar en portar algunes de les seves ovelles.
En democràtica assamblea van decidir els que feien el txin txin i s'emportaven el protagonisme.
Al final, tots contents, dinàrem plegats i ens vam acomiadar fins al proper joc o el proper vídeo del Gerard, dels que són fans.
Us deixo amb el vídeo de la felicitació.
Deixem els nous vídeos del Gerard per un altre post.

Nadal, nens i un príncep destronat

2010-12-06T20:43:00.020+01:00

Pel Nadal els nens prenen el protagonisme.
Des de que s'encenen les llums de Nadal -aquest any va ser dijous passat- i fins el dia posterior a Reis, els adults semblem invisibles i quedem relegats a un segon, tercer o quart terme.
Sí, és cert, la cara d'il•lusió dels nens ho compensa tot, però és un no parar...
Cavalcades de Reis i Pares Noel, passejades per les botigues de joguines per ensenyar els nens el que hi ha perquè decideixin què posen a la carta dels Reis, circs, cinema i teatre per entretenir-los a partir del 22 de desembre, quan tanquen les escoles, Festivals de la Infància i Casals de Reis...

L'Adrià està molt il•lusionat com qualsevol altre nen de 5 anys. Però aquest any serà també una mica més especial per ell, encara que no ho sàpiga. Serà l'últim que viurà com a "rei de la família" abans de ser destronat.
Fa 5 anys, tota una vida en el sentit més estricte, va agafar el relleu del seu cosí Miquel i, des de llavors, és el "petit de la família". L'any que ve, les esperades bessones Alina i Karina li prendran el lloc. Sort per ell que per la part materna encara mantindrà l'estatus.

Avui li hem fet la prova de foc, la de cosí gran, i sembla que se n'ha sortit.
Tot i que diem que l'Adrià és el petit, només ho es entre la família més propera, la que es reuneix alguns caps de setmana, pels aniversaris i el Nadal, però no de la família extensa que viu arreu la península. Avui hem conegut la Laura, amb 15 mesos. Com els seus pares viuen a Madrid no ens hem vist fins ara. L'Adrià s'ha sorprès que la petita no seguís el ritme dels seus jocs, però l'ha ajudat i, encara que a vegades semblava que la ignorava, se la mirava de reüll. Ha passat la prova. Bessones, ja teniu cosí gran!, i molt orgullós de ser-ho.

Avui hem reflexionat també, tot i que és obvi, que els nens creixen encara que no hi estiguem a sobre. Els hi passa el mateix que als adults, però en ells els canvis es noten més. M'agradaria també veure abans no es facin massa grans la Judit i l'Alan, fills petits de cosins repartits per la península.

I, ja que estem amb baby booms, un record també en aquest post per antics companys de feina que s'apunten a la paternitat. La enhorabona, Raquel i Eduard. A aquest últim, moltes felicitats també pel seu nou bloc de pare primerenc.

Castellers, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

2010-11-26T23:19:00.006+01:00

Fins una altra, Guspires. Bon dia, Castellers.
Tenim la sort de viure a un barri molt ric en cultura popular i entramat sociocultural. Hem pogut viure de prop el món del foc de la ma de Guspires i hem aprés, com de totes les experiències, coses importants. Ara, els diables ja formen part del passat, tot i que continuarem anant a veure'ls cremar quan ho facin al barri.
Però viure en un entorn tan ric en cultura popular catalana també provoca estres, no et deixen descansar. Els tentacles de pop de l'entramat t'enganxen i, en el nostre cas, ho van fer els Castellers de Sants.
Van anar a caçar el Gerard a la seva pròpia escola, i al seu propi pati, en allò tan bonic de “temps de barri”. El dimarts següent només anàvem a veure més de prop com es preparen aquells que de tant en tant anàvem a veure a la plaça Bonet i Muixí.
Divendres passat, el Gerard recollia la camisa que el converteix en Borinot.
Sembla que hem arribat en bon any, amb una colla que carrega castells de 9 i és, des de fa uns dies, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I el que més m'agrada és que la UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

Disseny nou del bloc, vida nova pel bloc... o això espero.

El castell, made in Gerard Mercadé.

a l'ametlla de merola

2009-03-30T22:50:00.000+02:00

Més d'un mes sense actualitzar. Si us plau, foteu-me la bronca!!!
Lo d'ahir es mereix un post. Quina arrossada més fantàstica ens han ofert al Xavi i a mi a l'Ametlla de Merola. Peró anem a pams perquè el cap de setmana musical-festiu per Catalunya ha estat molt profitós.
Dissabte a la tarda vam aparcar els menors de 10 anys a ca la iaia i, cap a la Mirona de Salt, on el Xavi havia de fer la crònica de concert dels Living Colour pel Punt. Haig de reconèixer que el nom em sonava però no van quedar arxivades al meu cap les seves cançons. Dues hores i mitja de concert després, i cap a l'hotel. Vam arribar a l'hora fantasma, a aquella hora inexistent entre les dues i les tres de la matinada...
Diumenge, a començar el dia amb una mica de feina redactora del Xavi i relax total per mi. I després, cap a l'Ametlla de Merola. Per compensar, treballava jo portant el cotxe.
Al Bages ens esperava un dia complert: dinar popular i concert dels Manel. Un bon plan.
Moltes gràcies, Mateu, per les teves atencions i per fer-nos de guia turístic a l'Ametlla de Merola, una de les antigues colònies textils de Catalunya.
L'excusa de la jornada festiva era el pròxim enderrocament del Teatre de la població i la futura construcció del nou, després de molts entrebancs per aconseguir la financiació. 4 anys de lluita. Nosaltres hem arribat en el millor moment, quan ja està tot solucionat i comença el compte enrrera per poder representar els pastorets en condicions.
És a dir, el dia de la festa, de l'arrossada, i del concert dels Manel. Totes les cançons del disc i alguna més de regal.
Fins aqui el blocviu. Per saber més del concert, el bloc del Xavi.

com trencar un vidre sense martell?

2009-02-25T20:00:00.001+01:00

Ja fa temps que comentava amb el Xavi el curiós cartell que hi ha als trens nous: "Martell trencavidres" "Trencar el vidre per accedir al martell"
Ja d'entrada sembla una contradicció haver de trencar el vidre per aconseguir el martell trencavidres. Podrien posar un altre martell a fora per trencar el vidre i accedir al martell.
Recordo que no fa tant, als autobusos, en cas d'emergència havies de buscar algun objecte contundent al bolso per trencar el vidre, perquè el martell mai hi era. Els forts però minúsculs artefactes duraven un cop reposats el que un caramel a la boca de l'Adrià: "una mossegada". S'ha de reconèixer que eren molt bonics. Mai se'm va acudir fer-me amb cap, com a "bona minyona" que sóc, però reconec que eren llaminers.
I tornant a la actualitat, amb els martell ben protegit sota el vidre... proposo una altra opció: adaptar això que fan a alguns metros nous, on al costat de la maneta d'emergència hi ha una càmera de vídeo, a l'estil de "Gran Hermano". Si acciones la maneta sens raó important estàs perdut, entens.
No cal que funcioni, però una càmera disuasòria potser ens permetria tenir el martell a ma en cas d'emergència.

prou de carnestoltes, gerard

2009-02-22T19:25:00.005+01:00

Quin parell de dies!!
És cert que per carnestoltes hi ha rues a tort i a dret, però no cal anar a totes!
Divendres era d'obligat compliment. Amb disfressa i cap el cole, on els nens feien un ball per amics i familiars. Tot el dia vestits per a la ocasió. Des d'aquí reivindico més la disfressa feta a casa, encara que sigui amb una bossa d'escobreries i una espasa de cartró. El Gerard, com ja sabeu els seguidors del bloc, anava de marsupilami.
Dissabte al matí passaven al mon de les disfresses-fetes-amb-bosses-d'escombreries amb el cau. Els castors es trasvestien en pingüins... i cap a la rua del parc de l'Espanya Industrial.
I del mon animal al matí a l'infernal a la tarda. Amb les Guspires de Sants va desfilar per la rua de Sants. Encapçalant el grup de diables amb una pancarta amb el lema:"Som foc, festa i cultura!!"
El Gerard va disfrutar de les tres celebracions, sense poder decantar-se per cap. A la de l'Escola diu que "tenia tots els amics i gairebé tota la estona estavem fent jocs i coses divertides", amb el Cau opina que "Fem moltes activitats i he jugat" i després de finalitzar la rua de Sants va destacar "Que he estat amb les guspires i he portat la pancarta"

un marsu i un gos

2009-02-20T08:02:00.000+01:00

Carnestoltes al cole!
Com a la majoria d'escoles, avui és carnestoltes al Jaume I.
Ja portem temps el Gerard i jo preparant la seva disfressa de marsupilami. No perquè sigui massa complicada, mes aviat perquè hem d'anar robant una mica de temps cada dia a altres feines de la casa i el cole. Poquet a poquet, pas a pas, però la hem aconseguit enllestir a temps.
La disfressa de l'Adrià ha estat més fàcil. Ell volia tan si com no, anar vestit de gosset. Teníem un vestit de lleó i un altre de príncep a l'armari, però cap de gos. Una pena haver de fer una nova disfressa disposant de dos a casa, però el nen, cada dia, "guau guau" ó "bup bup", i d'allà no el movia ningú. Al final hem reciclat la disfressa de lleó que va portar el Gerard ja fa uns anys i l'hem convertit en gos. Ben orgullós està l'Adrià amb el seu vestit de quisso!
Ahir vam fer l'última revisió a la roba dels nens i al marsupilami ja li havien caigut algunes taques. Les vam tornar a enganxar i... esperem que durin.
Que tinguin un bon dia al cole... i demà, el Gerard de pingüí amb el cau.

nou diable

2009-02-19T00:31:00.000+01:00

L'aniversari del Xavi el vam passar amb el Gerard com a protagonista, ho sento, papa!
El Gerard ja és diable. Es va estrenar ahir al correfoc de Santa Eulàlia. Ni preparació ni res: vestit ben cordat, maça enlaire, pirotècnia encesa... i segueix el que fan els altres nens, més experts... I ho va fer força be, d'aquí a poc ja farà saltirons.
Malgrat els nervis, la nit de dissabte va poder dormir.

El que pitjor ho va passar va ser l'Adrià... tota la tarda senyalant la maça i la pantalla del seu germà, fent-nos entendre que ell també volia cremar. Que ell també era gran! Un altre dia serà, a un correfoc una mica més en família.

Per acabar, un parell de videos del correfoc pel casc antic de Barna, i el lluïment final a la plaça de la Catedral.

santa eulàlia

2009-02-12T22:35:00.002+01:00

Avui parlarem una mica d'història i també un xic de cultura per celebrar la diada d'avui: Santa Eulàlia, la segona patrona de Barcelona.

La història parla d'ella com una nena màrtir de 13 anys. Dades de la insustituible viquipèdia:
"D'acord amb la tradició, un dels turments que va patir va consistir a llançar-la rodolant dins una bóta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Un altre turment fou el del foc, però miraculosament les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins.[1] Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu en forma de 'X' (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia). En aquell moment per preservar la seva intimitat li van créixer els cabells i va començar a nevar. És co-patrona de Barcelona."

Deixant de banda si hi ha més història o imaginació, comencen avui les festes de Santa Eulàlia de Barcelona. Festes.org ens apropa als actes que es succeiran els propers dies amb motiu de la festivitat de la co-patrona. També podeu consultar la web de l'ajuntament de Barcelona.

El que em toca més de prop és diumenge. El Gerard es vestirà de diable i anirà a cremar el casc antic de la nostra ciutat. Serà la seva primera encesa oficial -abans només ha participat com a públic en algun taller de foc a cotxeres-.
Potser passat el correfoc el nen gran ens faci cinccèntims de le seves impresions.

Acostumo a posar fotos pròpies a totes les entrades, però en aquesta ocasió la foto que obre el bloc li he "robat" a la Mimi, de Guspires de Sants, i va ser presa al correfoc de Santa Eulàlia de fa un parell d'anys.

Com a colofó d'aquest escrit us deixo un fragment d'un poema de Verdaguer referit a Santa Eulàlia, i un mapa amb el recorregut del correfoc de diumenge, que començarà a les 6 de la tarda a la plaça de Sant Jaume i finalitzarà a la plaça de la Catedral.
Si voleu veure el Gerard ja cal que estigueu alerta. Les Guspires de Sants surten en tercer lloc! No us les perdeu!

Veyent acostar les flames
també reculà Dacià
la tanca dins d'una tina
que té sagetes per claus
tot encerclada de glavis
y gavinets de dos talls

Baixada de Santa Eulàlia
tu la veres redolar
d'un abisme a un altre abisme
per aquells rostos avall
deixant un rastre en les herbes
un bell rosari de sanch.

Mossèn Cinto Verdaguer

les guspires de sants a berga

2009-02-08T10:33:00.022+01:00

Bon dia a tots i totes, suposo que una bona ocasió per reactivar el bloc una altra vegada és afegint-me al manifest de les festes de foc i al dia que vam viure ahir a Berga amb les Guspires de Sants.
Al facebook ja hem publicat un àlbum de fotos més ampli.
Suposo que no cal que m'extengui en el que vam fer ahir a Berga perquè ja ho haureu vist a premsa, només dir que estem molt contents de posar el nostre granet de sorra en la lluita contra la directiva europea que pot fer desaparèixer les nostres festes de foc.
El Gerard va ser a Berga i us ho explica:
Vam anar cap a Berga a les 13 h. en autocar amb Les Guspires de Sants i vam arribar a les 14:30. Vam dinar tots junts, ens vam abrigar -ahir estavem a Berga a 0 graus- i ens vam vestir.
Ens vam ajuntar amb la resta de colles i vam estar tocant el tabal amb altres colles de diables. Va ser una mica aburrit perquè no ens moviem de lloc i vam estar molt de temps, fins que es va fer fosc.
Després vam començar a caminar cap a la plaça, els dracs, els diables i els tabalers, però no vam poder entrar a la plaça perquè estava de gom a gom.
La Mimi amb alguns diables petits estaven a la plaça perquè cremaven amb alguns dels diables petits.
Les Guspires de Sants es van quedar al passeig però la mama i jo vam decidir anar cap a la plaça. No ens podiem perdre una ocasió única per viure una patum.
Mentre feien els parlaments i cremaven els grans, vam intentar entrar a la plaça. Ho vam aconseguir a temps de fer el salt de plens.
Ens ho vam passar molt be saltant i fugint dels dracs. Vam estar a punt de caure varies vegades perquè la gent saltava i ens empenyia.
Vam veure a la mimi i les seves guspires petites a l'ajuntament de Berga, que està a la plaça. La vam saludar i vam tornar a la plaça a saltar.
Després del salt de plens vam tornar al passeig amb les guspires.
Vam tornar a l'autocar i vam parar a Manresa a sopar. Van sopar a l'aire lliure el pan amb tomàquet i pernil i coca que portàvem.
Estava molt bo però nosaltres estavem morts de fred i vam còrrer a acabar per pujar una altra vegada a l'autocar.
Vam arribar a Barcelona a 2/4 d'una de la matinada. A Barcelona també feia molt fred.

per nadal, festival

2008-12-21T23:24:00.009+01:00

Quan s'apropen les festes nadalenques la primera cita obligada és el Festival Infantil del cole. Sí, abans ja s'han il·luminat els carrers, hem vist pares noël fent ballar la malaïda campaneta a moltes botigues i hem sentit la cançoneta del carrer de Sants fins a fartar-nos. Però, desenganyem-nos, realment, el que a mi em fa obrir els ulls que ja estem al Nadal és quan em recorden que si avui hi ha festival de Nadal, comencen les vacances nadalenques dels nens. Toca còrrer a trucar les avies si tenen res a fer durant un parell de setmanes.

El Festival, com a tot pare, em fa molta il·lusió: veure el que és capaç d'aprendre el nen i com aconsegueixen els mestres que ho retinguin, que això també te molt de mèrit... i més paciència encara.

Jo cada any pateixo pel Gerard, que mai ha destacat a dalt d'un escenari. Però m'haig de treure el barret i no se si donar-li les gràcies al nen o pensar que la mestra ha fet un miracle, però mai havia vist al gran amb tantes tables a sobre l'entarimat, i ballant seguint el ritme. Si fins i tot l'han col·locat a primera fila i no al fons de l'escenari on em costava descubrir-lo altres anys!

I l'Adrià... A P-3 encara és difícil saber fins a on es pot arribar en tres o quatre anys. De moment, deixem-ho en que ha fet el que ha pogut.

Gràcies Xavi per convidar-me a fer una kit-kat entre les dues actuacions, fent una visita al futur centre comercial de Las Arenas.
Però això serà un altre post. També deixo pendent de moment el segon festival infantil de la setmana, dissabte passat a l'Hospitalet, en el 40è aniversari dels Skues.

en el dia del barça madrid

2008-12-13T21:21:00.004+01:00

Us trobava tant a faltar que he decidit tornar a centrar-me en el bloc el dia del Barça-Madrid, a només uns minuts del matx.
Com suposo que estareu farts de tant comentari sobre el partit tota la setmana, us faré oblidar el tema durant uns moments parlant-vos de dibuixos animats de gats i ratolins.
Li podriem dir: "el miracle Tom i Jerry".
Per què uns dibuixos que ja sortien per la tele fa trenta anys, encara agraden als nens?
Van ser els predilectes del Gerard quan tenia l'edat de l'Adrià i ara el petit es torna boig per ells. I no ho entenc perquè és molt selecte i només disfruta amb Tom i Jerry, Ben 10, Martin Martin i, encara que no sempre, Doraemon.
Jo recordo a Tom i Jerry de petita, una mica barrejats amb Dixie i Pixie, que fugien del gat Jinx.
Tampoc entenc que a totes hores surtin Tom i Jerry i l'altra serie de felins i roedors hagi quedat en l'oblit.
Des d'aquí, reivindico la serie del gat Jinx i sus: "Marditos roedores".

D'aqui uns moments, el Gerard i jo -l'Adrià no ho tinc gaire clar- seurem al sofà amb un bol de crispetes a veure el matx, però sense gorros, bufandes ni banderetes. A veure el que aguantem... Potser acabem amb guerra de crispetes contra la pantalla de la tele...

on és el wally?

2008-11-10T21:16:00.005+01:00

No hi és el Wally, però hi ha de tot, des de l'R2D2 que, després de tants anys, encara te piles, fins el Happy feet de la primera mona de l'Adrià, passant pels tweenies, que ens van martiritzar quan el Gerard tenia l'edat de l'Adrià ó el barrufet negre de la meva infantesa.
Fa pena desfer-se de tants ninots inservibles, i no volem ficar-los a un calaix perquè quedin en l'oblit.
Tenen la seva pròpia estanteria al menjador. Els moderns Harry Potter, l'Srek i els Increíbles es barregen amb clàssics com el Blas, el Dragon Eliot o Scooby Doo, i no pot faltar una de les sèries més psicodèliques: Vaca y pollo.
Hi ha qui vol tenir la casa neta com una patena. La nostra casa no és perfecta, és per viure-hi.

feliç aniversari

2008-11-07T01:00:00.001+01:00

L'Adrià us convida a passar un dia molt feliç.
Tan feliç com ell, que avui fa 3 anys.
I moltes gràcies, iaia, per aquest pastís tan fantàstic que es cruspiran entre tots els nens i nenes de P3 i les seves mestres.

Abans de la data senyalada, és a dir, avui, el Club Super 3 ja havia pensat en ell. Tenim a casa una carta amb una invitació pel Circ Aquàtic i una altra per l'skating. Al circ dubto que hi anem però la invita pel club de gel no es pot deixar perdre... tot i que no se si enviarem a patinar al peque peque o farem un canvi de titular i li passarem al seu germà. El Gerard només ha anat una vegada a patinar sobre gel, però li ha agafat el truqui de seguida i te moltes ganes de repetir.

Us heu fixat en la gorra que porta l'Adrià?. Es el seu primer regal d'aniversari, cortesia de Jonathan de Suzy & Los Quattro.

en absència del gerard

2008-10-26T10:39:00.011+01:00

Teniem tanta enveja a casa que el Gerard hagi marxat el cap de setmana a fer esports d'aventura amb el cau, que hem decidit que també nosaltres -els que ens quedaven- haviem de fer alguna cosa. I aprofitant que es celebrava el correllengua al barri, hem anat a veure diables i ens hem passat pel concert d'el Belda i els Badabadocs.

L'Adrià s'ho ha passat de conya veient el foc de les criatures de l'avern. I fins i tot ens hem trobat una companya de cole del Gerard entre els diables. El nen ha començat una mica espantat i sense voler baixar de coll dels papes, mentre els diables ballaven i repartien foc pel barri, però poc a poc ha anant agafant confiança i al final no volia marxar. Es pujava la caputxa de la samarreta i demanava més.

En aquest bloc podeu veure la foto del nen veient els diables. Si voleu saber com s'ho va passar al concert de'l Belda, podeu xafardejar el bloc del Xavi. Només us diré que li encanta la música i que quan sigui una mica més gran potser l'apuntem perquè aprengui a tocar la guitarra.

A veure si el Gerard ens explica les seves aventures i la seva primera experiència en tir amb arc, pesca i BTT, la propera setmana, en aquest bloc.

la bici numero 2155

2008-10-04T13:24:00.000+02:00

Fa unes quantes entrades us comentava que hi havia una bici de bicing desballestada a sota el pont de Marina. Continua allà i, fetes les indagacions pertinents, i per a qui li pugui interessar, es la bici número 2155.

Potser en breu deixaré de fer servir el servei de bicicletes de l'Ajuntament. He decidit portar el petit Adrià al cole en bici, però el bicing no em serveix perquè no admet cadiretes de nen. Si va be, ja tindreu algun comentari sobre el tema en aquest bloc.

Per cert, gràcies companya blocaire Eli per recomanar-me al teu bloc.

Jaume I

2008-09-25T21:00:00.000+02:00

El Gerard ja ha finalitzat el seu vídeo de la història de Jaume I El Conqueridor.
De fet,el corto es centra en la conquesta de Mallorca i València.

Avui l'ha presentat en societat, a la classe d'informàtica de 3r de primària de l'escola Jaume I. L'han felicitat. S'ho val.

Aqui us el deixo jo també perquè li feu una ullada.

Les felicitacions... al Gerard.

1992

2008-09-16T23:41:00.001+02:00

Què va passar a Barcelona el 1992?

No, no em refereixo a això, és massa evident nomenar els Jocs Olímpics.
El 1992, a mitges amb la meva germana, van comprar una moto. Una Honda Two Fifty, es a dir, 250 cc. Un dels motius per comprar aquesta moto i no una altra, a més de la qualitat que se li soposa a la marca, va ser que era una moto bastant baixeta i una, que passa per poc del metro i mig, podia posar els peus a terra amb raonable comoditat.
Amb el temps, el sillin i els amortidors perden consistència i últimament tocava ben plana amb els dos peus... i no perquè una servidora hagi crescut.

Han estat 16 anys ben aprofitats, amb un us de la moto gairebé diari, com la trobaré a faltar! Fa poc el mecànic em comentava: "ja pots anar mirant quines motos hi ha al mercat"... d'això fa més o menys tres mesos... i la va encertar.
El motor ha dit prou i la reparació ja no pagava la pena. A veure si la substituta es manté a l'alçada... li costarà.

Ara ja no passa, però en els primers anys molava sortir de Barna amb la moto i fer una mica de carretera. No hi havia gaires noies amb moto i de tant en tant et pitaven quan passaven pel teu costat, vull soposar que era per saludar i no per cagar-se en mi.

Gràcies Xavi per la foto amb els dos entremaliats, tindran un bonic record de la 250.

domino's day curtet

2008-09-11T22:27:00.001+02:00

Entre comentari i comentari del post, anem intercalant de tant en tant les proves de domino's day del Gerard.
En aquesta ocasió és un vídeo molt curtet.
Va començar donant tota la volta a la pica del lavabo amb les fitxes de dòmino però sempre queia quan estava ja tot muntat.
Al final el que li feia més il·lusió al Gerard era fer caure una fitxe encara que fos des de poca alçada.
Això és el que podeu veure en aquest petit exemple de caiguda de peces de Dòmino.
Nota: el crit que se sent a principi del vídeo és del germà petit, que volia fer de les seves i no ho va aconseguir.

bicis de bicing

2008-09-05T21:13:00.000+02:00

Sóc usuària del servei de bicing de Barcelona amb una continuïtat variable. És a dir, hi ha setmanes que agafo bici a diari i d'altres que m'oblido de pedalar i m'estimo més caminar.

Ja sé que no haig de ser mal pensada, i que si l'Ajuntament diu que no es roben ni es perden bicicletes deu ser veritat, però ja és la segona vegada que trobo bicis de bicing abandonades a sota el pont de Marina. La foto d'aquesta entrada està feta aquest matí.

Fa pena que després de treballar a diari de sol a sol, descansant tans sols unes horetes a la nit, acabi sense pena ni glòria, ni ningú que vetlli ni s'enrecordi d'ella.

Vaig a veure si l'accepten en un desballestador i la reciclen per fer llaunes de refresc, seria més digne que enviar-la directament a l'abocador.

estiu de 2006

2008-09-03T22:21:00.003+02:00

Bon dia!

Se'm cau la cara de vergonya cada cop que veig que no actualitzo des del mes de juliol però, què carai! estava de vacances.
I les vacances no són per descansar, són per pegar-te una "panzada" d'estar amb els nens.
Fora tota la resta de feines pendents! incloent-hi el bloc.

Avui he decidit que ja n'hi ha prou d'obrir el bloc i trobar la meva lloa al Ratolinet, i menys ara que ja no és l'escola de l'Adrià.

Se m'ha acudit que el més lògic seria col·locar una foto de les meves vacances i... no ho he fet!
He escollit un parell de fotos de com s'ho passaven els nens el 2006 a La Palma i Benavarri. I em quedo més ampla que llarga!

Tranquils, que els propers dies ja aniré rescatant moments de l'estiu per fer reflexions sobre baixar pels carrerons empinats en una moto fever, com regar els camps des de la terrassa de la casa del poble ó saber si dona bona sort tenir ratpanats a les golfes de casa. I, com no... una mica més de domino's day del Gerard.

adéu i molt de gust, Ratolinet

2008-07-21T22:00:00.002+02:00

El Ratolinet és l'escola bressol de referència de la família. Per allà han passat el Gerard i l'Adrià i, aquesta setmana, els hi direm adéu, ja que el petit de la família s'endinsa en el "cole de nens grans" el proper setembre.

Els seguirem visitant perquè són com una família, amb la M.Antònia com a cap visible, i mestra dels lleons, la Núria barallant-se amb les tortugues, entre les que es mou el petit Adrià i la Cristina i la Rosalina amb els peques. També es mereix un bon agraïment la Lluïsa, que cuina per a tots els petis galifardeus, a més de fer de tot una mica, com d'actriu quan arriba el temps de collir castanyes.
Ho sento, pero no he inclòs en aquesta referència a professores noves que fan de reforç, perquè no en tinc gaire rel·lació, tot i que segur que són molt bones professionals.

Els que pensen que els avis són la millor opció pels petits si es treballa i no poden quedar-se amb els papes, els recomano que visiten El Ratolinet. Els meus s'ho han passat sempre d'allò més bé, anant al teatre o esperant que el teatre els hi vingui a casa, fent una bona feina musical, que culmina amb la visita a l'Auditori, amb una bona excursió quan arriba el bon temps a una granja i celebrant totes les festes -tot i que crec que deuen fer-ho a totes les guarderies-: fent panellets i menjant castanyes per Tots Sants, fent cagar el Tió pel Nadal i disfressant els nens per Carnestoltes.
A més de descobrir noves coses dia dia jugant i aprenent, que aquesta és la feina principal d'una escola bressol.
Jo vull tornar a ser nena!!

L'altre dia, sortint de Barcelona en cotxe, el Gerard va veure el cartell que penja a TV3 indicant que ja han fet 25 anys, i van comentar: "Com El Ratolinet". Efectivament, la va clavar, l'escola ja porta al barri de Sants un quart de segle, amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Gràcies guapes a totes perquè sempre he sabut que deixava els nens en bones mans quan marxava a treballar.

Ja se que potser m'he passat i que a la majoria de les mares els hi agrada l'escola bressol on deixen els seus fills però, com TV3, és la meva...
i si algú, després de llegir aquestes línies, vol portar el seu petit a El Ratolinet el proper curs, ho sento molt, però ja arribeu tard. Està tot ple.

Foto i il·lustració: cortesia de El Ratolinet

els castellers juguen al dòmino

2008-07-20T14:46:00.003+02:00

Com al domino's day.
El Gerard ha fet un primer esbós del que espera sigui una de les seves aficions per aquest estiu. Fer la competència als vídeos de domino's day.
Com a primera prova, un grup de castellers s'han presentat com a voluntaris per pujar i baixar escales.

El Gerard diu: Ja posarem més imatges quan tinguem mes vídeos de domino's day fets.

una d'estels

2008-07-16T21:29:00.004+02:00

El Gerard i el Josep han fet un preciós estel amb unes canyes, una mica de cinta i una bossa d'escombraries. Els hi ha quedat molt xulo però entre les canyes talla XL i el fotimer de cinta que li han col·locat perquè no es desmunti, l'estel ha decidit que s'estima més arrossegar-se pel terra com els cucs que acompanyar els ocells a investigar el cel.

Em fa l'efecte que tots els nens, en un moment o un altre de la seva vida, s'han endinsat en les manualitats per construït un estel, uns amb més i altres amb menys fortuna. Potser hauré de buscar un parell de fustes fines i portar-les a la Palma a veure si a la segona va a la vençuda.

Dec ser una mica rara, però no recordo haver fet cap estel a la meva ja una mica oblidada infantesa. De fet, el que recordo és un estiracabells -ó cavallet del diable, ó helicòpter...- de plàstic, amb unes ales vermelles que es movien amb l'aire i un cap ben gran i rodó. Si allò aconseguia volar, no ser perquè no ho ha de fer un estel un pel pujat de pes.

Així que, com reconec que els estels no són el meu fort, aquí us deixo uns experts que us il·lustraran sobre el tema.

El Barcelona Estels Club us proposa fer un estel senzill. Aneu a: varios - planos

Vols atrapar el vent? una pàgina de Cavall Fort amb comentaris d'amants dels estels.

va de motos

2008-07-12T09:01:00.005+02:00

Ahir a Barcelona el Gerard va anar amb el seu pare a la Plaça Espanya, a veure la concentració de motos Harley que hi havia, per celebrar l'aniversari de la marca.
Tot el cap de setmana hi ha actes per tota la ciutat amb aquesta meravella de motos. Potser avui torna el Gerard. Ara ens explica les seves impressions d'ahir.

Gerard: Vaig sortir del cole i el Xavi em va portar a la concentració de motos Harley. Hi havia motos molt diferents però totes feien un soroll molt fort. Un soroll de moto molt greu.
Les motos estaven fetes de la manera que la gent volia, hi havia algunes amb la roda molt gruixuda... i els radis amb formes no normals, amb dibuixos de guitarres i flames.
Quan vam arribar a Plaça Espanya vam començar a mirar motos, després vam arribar a un lloc on podíem fer alguna volta amb una Harley, però vam pensar que com no portaven la roba adequada no ens deixarien fer la volta. Després vam arribar fins a un lloc on podíem pujar a les motos però no engegar-les. Aquí vam fer la foto del bloc.
Vam arribar fins a un concert, que estava davant d'on podíem provar les motos. Ens vam quedar una mica i després vam tornar fins on es podia pujar a les motos. Aquesta vegada no vaig pujar jo. Ho va fer el Xavi.
Després vam tornar cap a casa i pel camí vam trobar un lloc on donaven globus i vam agafar un. També vaig marxar amb una gorra.
Hi havia molta diferència entre les Harley i la moto del papa, una Honda Two Fifty. Les Harley fan més soroll que la del Xavi però estaven més netes. Totes les Harley estaven molt netes.

ja he fet la promesa

2008-07-06T16:13:00.015+02:00

El Gerard va fer l'última sortida de la temporada al Cau. La propera serà ja la de Campaments d'Estiu. Va ser l'últim cap de setmana de juny. Ell ens explica en aquest post com va anar...
Gerard:
Dissabte 28 de juny vam quedar al Cau a les 8:30. Vam sortir de Barcelona a Can Girona, en autocar. Està molt a prop de Santa Maria de Martorelles, perquè va parar l'autocar a la sortida del poble i vam caminar fins a l'esplanada de dalt de Can Girona, on vam esmorzar. Després vam baixar on anavem a plantar les tendes. Vam plantar les tendes. Després vam anar a la piscina amb tota la resta de l'agrupament, i ens ho vam passar molt bé. Després van dinar i vam fer joc lliure.
Ens vam reunir tots els Castors i vam decidir que l'Elena, el Carlos i jo estàvem preparats per fer la promesa, i que l'Oriol i la Mar podien passar de Lemin a Leix.

La Promesa és passar a ser un Castor dels que ensenyen als petits i poder fer la salutació dels Castors, com us ensenyem a la foto.

Després vam tornar a anar a la piscina. M'agradava molt perquè em tiraven pels aires i queia a l'aigua.
Vam sopar i vam fer el joc de nit, que era fer una frase amb unes paraules que ens donaven els caps. Per cada prova ens donaven una paraula.Però havíem d'anar amb comte perquè els fullets ens podien trobar i si ens trobaven ens feien fer una prova d'acudits bons. Els havíem de fer riure. La frase era: mi moto alpina derrapante que guai. Abans d'anar a dormir vam fer una reunió de cada unitat per veure com havia anat el dia.
Diumenge era el "dia dels pares". Ens vam llevar, ens vam vestir, rentar les dents... Després vam esmorzar i vam fer joc lliure, fins que van arribar els pares. Llavors vam esperar fins que arribessin tots els pares. Vam fer un joc de notícies del diari amb els pares que es van apuntar i després vam anar a l'assamblea. Jo vaig fer la promesa i em van donar "la promesa" que és un foulard.
Vam dinar i vam fer joc lliure mentre els pares anaven marxant. Després vam fer els passes d'etapa i vam anar a buscar l'autocar, amb tot el material. Vam arribar a Barcelona. Vam fer l'hora dels adeus i... cap a casa.

festivals d'estiu

2008-06-29T22:23:00.007+02:00

Quin greu em sap! L'Adrià ja te més de 2 anys i mig i encara no ha passat la prova de foc d'un Festival d'estiu -el Sónar dia no conta-.
El Gerard, a la seva edat, ja havia tastat l'Acampada jove d'Arbúcies i un Festival punk a Cotxeres de Sants, com a mínim -tampoc conto el Sónar dia al que el va portar el seu pare quan encara no havia complert els 6 mesos-.

Potser el PopArb d'aquest cap de setmana hauria estat un bon moment. Un suau aterratge en un Festival amb unes instal·lacions de mides controlades i un públic poc perillós. No ha pogut ser però tot arribarà.

Ja se sap, quan tens el primer nen et pases el dia mirant l'agenda d'activitats de la ciutat, l'agenda tradicional d'arreu de Catalunya, i visites els parcs cada setmana. El segón es perd un 80% de tot això. I això sent generosos. Te, a canvi, un germà gran que l'espavila com no us podeu imaginar.

Decàleg blocaire

2008-06-21T00:00:00.002+02:00

Aquest apunt és el meu decàleg blocaire. Potser alguns punts s'han quedat al tinter i d'altres han estat massa valorats. Per això conto amb vosaltes i amb els vostres comentaris criticant, precisant o afegint noves propostes.

1. El primer i principal punt del decàleg. Un bloc ha de mantenir-se viu, tant pel que fa a les actualitzacions com en els comentaris d'altres blocaires.
Aquest apunt el tinc molt present tot i que hauré de millorar la seva execució.

2. El segon punt potser l'havia d'haver posat al primer lloc, però és que em sembla de calaix: Els bloc han de ser 100% veritat, i veritat no vol dir que no es puguin incloure fantasies, contes, i altres variants, sinó que la mentida i el plagi no han d'ésser admeses al món blocaire.

3. Si per la redacció de l'apunt s'han fet servir fonts externes al propi blocaire, cal esmentar-les i, sempre que sigui possible, afegir-hi el link. És important afegir links als nostres apunts per donar informació afegida i interaccionar amb la comunitat.

4. Flexibilitat. Encara que tinguis un bloc sobre un tema "seriós", deixa que la imaginació, de tant en tant, corri lliure, els lectors t'ho agrairan.

5. Els comentaris són part fonamental del bloc, contesta'ls quan puguis i mai no els esborris si no atenten contra la dignitat d'alguna persona o són mentides flagrants.

6. Un bloc expressa les opinions del blocaire, però no ha de ser un panflet polític. Les opinions s'han de raonar.

7. Recorda i tingues en compte sempre la vocació universal dels blocs quan escrius els apunts -potser el llegeixen des d'un país del que tu ni tan sols havies sentit a parlar-.

8. No pensis "no tinc temps" a l'hora d'actualitzar el bloc, és millor afegir un petit apunt que esperar a tenir el tema totalment desenvolupat. Sempre pots tornar a incidir en el mateix assumpte en un nou apunt.

9. Els fotologs són blocs amics. També estan esperant la teva visita.

10. Tu ets responsable del teu bloc, tant per obrir-lo com per tancar-lo. Si algun dia decideixes deixar el bloc, no l'abandonis, donat de baixa. La de gent que t'ho agrairà perquè no haurà de connectar-se setmana rera setmana buscant la teva nova actualització!.

Després d'escriure el decàleg he estat passejant per la blocosfera -ó blogosfera- i he trobat força temes interessants.

Us linko el decàleg del Marz Arza perquè m'ha semblat molt encertat.

Un altre decàleg que està bé de llegir és el de Tobies Grimaltos

enveja sana!

2008-06-19T15:00:00.000+02:00

Quina enveja -però enveja sana, això si- els nens que ja, des de la guarderia, comencen a familiaritzar-se amb la música i els instruments musicals. Van a l'Auditori, aprenen balls tradicionals i saben, abans de començar P-3, com sona una guitarra, un piano o un violí, per posar només uns quants exemples.

Quan jo estudiava, ja fa uns quants anys, al màxim a que arribaven era a tocar "la vall del riu vermell" amb la flauta. Coneixíem els triangles, les caixetes de fusta i fins i tots els picarols, però poc més. Només allò que cabia dins d'una caixa de fusta de mig metro per banda.

Serà el Xavi qui haurà de lidiar amb les preguntes que no trigarà el Gerard en fer sobre el pentagrama, els tons i les octaves.

Endavant la música a les escoles i a iniciatives com Rock a les aules.

colònies a torreferrana

2008-05-28T21:09:00.006+02:00

Com us he comentat a l'anterior post, el Gerard tornava aquesta tarda de colònies. Al marxar estava tan nerviós que ni tan sols va dir adéu al seu pare des de l'autocar. La tornada ha estat una mica més efusiva i ha explicat al Xavi lo bé que s'ho ha passat a més de fer-li una forta abraçada.
Tot i estar una mica cansat, el Gerard ha volgut comentar-vos com han anat aquests tres dies que, encara que es preveien passats per aigua, només han vist la pluja un matí.

A continuació, la crònica escrita del Gerard:

Els nens de segon curs del Jaume I, de Barcelona, hem fet una sortida a Torreferrana.
Vam sortir dilluns passat de casa amb les motxilles. Les vam deixar a l'autocar i, cap amunt. Aquí teniu la foto.
Al cap d'una estona l'autocar va arrancar i vam trigar més de dos hores a arribar.
Vam descarregar a l'habitació. Vam preparar el sac, el pijama i la jaqueta i vam col·locar les motxilles contra una paret. Hi havia 4 lliteres i 1 llit a la nostra habitació. Érem: Pol i jo a la primera llitera, Lara i Marcel a la segona, Miriam i Héctor a la tercera, Laura i Marta a la quarta llitera i Jan al llit sol.
Llavors vam fer una mica d'esbarjo i vam anar a dinar. Després, a jugar al pati.

A la tarda ens van explicar que va caure una nau i anava dintre "Igor", un extraterrestre. Vam estar buscant pistes per saber coses de l'Igor. Quan vam tornar vam berenar i vam tornar a fer pati. Després a sopar i a tornar a tenir temps lliure. També vam fer jocs de nit i després ens van explicar el conte d'en Pol que volia ser detectiu i... "tots al llit".

Dimarts ens vam despertar a les vuit i ens vam vestir i netejar les dents. Vam esmorzar i vam fer esbarjo. Després ens van ensenyar un vídeo de l'espai.
A continuació vam dinar i va arribar l'hora del planetari. Allà vam veure les constel·lacions, que estan fetas d'estrelles.

Aquí hi ha una de les històries de constel·lacions que ens van explicar: per què existeixen la Ossa Major, la Ossa Menor i el Lleó.
La Ossa Menor va demanar a la seva mare si podia anar pel bosc. La seva mare li va dir que no però com era molt entremaliada no va fer cas i va marxar al bosc. Llavors li va preguntar a un ocell: -Què voldries jugar amb mi? -No perquè a tu el lleó se't pot menjar però a mi no perquè volo. Després va trobar un cèrvol: -vols jugar amb mi? -no perquè a tu se't pot menjar el lleó però a mi no perquè tinc banyes i em puc defensar.
Quan va trobar al lleó li va preguntar -què vols jugar amb mi? -no, jo et vull menjar. Llavors va aparèixer l'Ossa Major i la va defensar. Llavors la Ossa Major va deixar penjada d'un estel la Ossa Menor i així podem veure la Ossa Major, la Ossa Menor i el Lleó.

Després, quan estàvem jugant al pati ens vam cridar per anar a berenar. Després de berenar vam tornar a jugar fins l'hora de sopar.
Vam fer una mica de pati i després vam anar al bosc a buscar peces de la nau de l'Igor que s'havien perdut.
Va ser el dia de la Discoteca!!! Vam ballar molt, entre d'altres: "El chiki chiki", "La Macarena"... i després, cansats, a dormir.

Avui ens hem llevat i després de vestir-nos hem fet les motxilles. Abans d'esmorzar hem deixat les motxilles abaix. Hem esmorzat i després hem anat al pati i després hem fet un astronauta de paper, que podeu veure a la foto que incloc.
Ens hem ficat a dintre d'un cohet que baixava per dues cordes i aterrava a l'aigua. Ha estat molt divertit, tot i que anava molt a poc a poc.

Després ens han explicat una història de l'avi de l'Igor on sortien els planetes del Sistema Solar. Després hem estudiat una mica: la lluna, la gravetat, l'atmosfera de la terra i el radi de Mart.

Després hem dinat, hem fet esbarjo, hem posat les motxilles a l'autocar i hem tornat cap a Barcelona. Pel camí hem vist tres capítols d'Oliver i Benji.
Hem arribat abans d'hora i hem esperat que vinguéssinn els pares a buscar-nos.

quina colla!

2008-05-26T14:45:00.000+02:00

Des de dilluns passat i fins aquesta tarde, el Gerard i gran part dels nens de la foto estan de colònies a Torreferrana, una casa de colònies de Girona.

No us podeu imaginar els nervis que va passar el Gerard durant les últimes dues setmanes abans de les colònies. No contava els dies que faltaven per marxar, contava les hores!. Agafava la calculadora i multiplicava el número de dies per 24, i venia a explicar a tothom que faltaven x hores per marxar de colònies. Vam patir!

Aquesta tarda torna després d'uns dies de sol i pluja... i una mica d'estudi sobre els planetes, els cohets i l'espai. Esperem que vulgui dir la seva en aquest bloc els propers dies.

I l'Adrià? Cóm ha portat uns dies de fill únic?. Doncs molt bé, aprofitant per escollir canal de TV a l'hora de sopar i intentant, sense éxit, dormir al llit de dalt. Ho sento molt per ell, però encara ha de créixer bastant, no sigui que sentim un cop i el trobem a terra a mitjanit.

La foto d'aquesta colla tan divertida la vam fer el passat 18 de maig, durant l'excursió que organitza la Glòria cada any amb els companys de classe de la seva filla Tatiana, un d'ells, el Gerard...

el seu germà bessò

2008-05-25T21:46:00.005+02:00

No sé qui és, ni d'on ha sortir, ni si la foto és de fa poc... només sé que hem va arribar la setmana passada com a imatge principal d'un power point.

Vaig rebre al mail un .pps amb el nom "un nudo en la sábana". Un altre arxiu per passar l'estona xafardejant-lo, vaig pensar, però em va sobtar que, només obrir-lo, se'm va penjar l'ordinador, i només em va quedar en pantalla -sense posibilitat de tancar-la-, la foto d'un peque que semblava el germà bessò de l'Adrià.

Jo, aquella foto, no li havia fet mai al petit, així que, suposo, no és ell.

La foto d'abaix sí és de l'Adrià.

paó reial

2008-05-12T22:41:00.001+02:00

He estat a punt de cometre el gran error de titular aquesta entrada: gall d'indi reial, però m'ha fet mala impressió i m'he informat correctament. A vegades no s'ha de traduir tan feliçment des del castellà.
No tenia gaire cosa a la cartera per explicar però la foto m'ha agradat i he pensat que estaria bé compartir-la amb els seguidors del bloc i algun extraviat que es passi per aquí.
També us animo a donar un petit suport i visitar el nou bloc de la meva neboda Carme Raventós. Ànims Carme que, per experiència pròpia, se que costa més mantenir un bloc que obrir-lo. Jo també intentaré actualitzar el meu més sovint.

gerard & jaume I

2008-05-01T21:50:00.002+02:00

Aquesta entrada al bloc és la història de Jaume I, explicada pel Gerard.

I per què el Gerard vol instruir-nos en la vida de Jaume I?. Doncs molt senzill: Fins ara, la seva escola portava per nom: Pràctiques I. A partir de fa aproximadament un més, ha passat a dir-se Jaume I.

Comencem amb la vida de Jaume I explicada pel Gerard:

Jaume I va viure al segle XIII.
El Rei de Catalunya i Aragó, Pere el Catòlic deia a una noia que acabava de conèixer: ets molt maca, demà ens casarem. Això ho feia amb moltes altres noies. Llavors li van dir: "T'has de casar amb algú", i es va voler casar amb la filla del Rei de França.
No s'agradaven gaire. Llavors l'Església i altres van voler que tinguéssin fills i van disfressar la Reina com si fos una de les noies preferides del Rei. Només van estar junts una nit però ella va quedar embarassada i va nàixer Jaume I.
La mare de Jaume I va morir d'una malaltia anant cap a França i el pare de Jaume I va morir a la batalla de Montpelier, clavat per una llança.

Als 5 anys el van nomenar Rei i va fer la seva primera lluita als 12 anys.

Als 21 anys, el Rei Jaume I va decidir de fer la "Conquesta de Mallorca". Tothom estava implicat: Església, cavallers...
Llavors els mercaders va pagar els vaixells, les armadures, les espases, els escuts, els arcs i fletxes i les llances.
Quan anaven cap a Mallorca va haver-hi molta ventada. Als bons mariners els hi anava bé però els que eren de terra no van poder sobreviure.
Quan van arribar van muntar el campament i Jaume I va voler pactar amb el Rei però no va acceptar. Van fer el setge al voltant de la ciutat durant tres mesos.
Llavors van sortir els de la ciutat per tallar-lis l'aigua, però els van veure. Els Cavallers de Jaume I van començar a atacar la ciutat i van matar homes, dones i nens.
Aquesta és la Conquesta de Mallorca.

Petit trailer de: "la conquesta de Mallorca", dirigit, produït i gravat per Gerard Mercadé. Quan estigui enllestida la pel·lícula sencera, ja us la ensenyarem.

el pont de besalú

2008-04-28T08:00:00.001+02:00

Ja sé quina distància hi ha entre Barcelona i Besalú! Dos vegades el disc sencer "Bon dia" d'Els Pets.
Ja tocava passar dels nens per una nit i fer una mica de carretera amb el Xavi. L'excusa... el primer concert de gira d'Els Pets. Enderrock obliga!
Besalú era el lloc indicat, i un indret ideal per fer turisme, amb el seu fantàstic pont i els carrerons del casc antic convidant-nos a un viatge en el temps. Tot molt bonic com a teoria, però imponderables ens van obligar a sortir tard de Barcelona i arribar a Besalú a les deu de la nit, amb el temps just per fer una cervesa abans del concert. De turisme, el pont vist des del cotxe buscant el poliesportiu del poble. Sort que ja havíem estat abans!
Per saber com va anar el concert, millor visiteu rockviu, bloc musical de referència.
La curiositat d'aquest apunt no és saber per quines poblacions catalanes em moc, ni amb qui deixo els peques. L'interessant és veure en acció els fotògrafs de concert. Petons pel Xavi i la Roser, els protagonistes: "la feina ben feta no te fronteres" -em sembla que això ja ho vaig escriure fa un parell de posts, però amb un altre sentit"-.
Moltes gràcies també a l'Alba per convidar-nos a dormir a casa seva, i als seus pares per un fantàstic esmorzar.

dansa ara

2008-04-21T23:29:00.012+02:00

Res millor que el díptic de l'Ajuntament de Barcelona per presentar el que significa el "Dansa Ara", l'activitat music-escolar que vam presenciar el passat dilluns 16 d'abril al Poble Espanyol de Montjuïc:

"L’activitat DANSA ARA continua la tasca iniciada fa més d’una dècada pel Fem Dansa en l’ensenyament de les habilitats rítmiques i artístiques. Va dirigida a l’alumnat de segon de primària que es converteix en el protagonista d’aquest espectacle de dansa contemporànea. El treball previ amb el seu professorat, durant tot el curs, fa possible que aquest esdeveniment sigui gaudit per gairabé quatre mil nens i nenes. Les sis ballades finals que tanquen l’activitat d’enguany compten amb la participació de més d’un centenar de centres educatius de la ciutat. A més, per cinquè any consecutiu, familiars d’aquests nens i nenes podran gaudir de l’espectacle protagonitzat per aquests joves dansaires".

Dilluns dia 16 era el torn del Jaume I, l'Escola del Gerard. Els dies abans el nostre nen gran va demanar amb un gran somriure i "si us plau" la presència del papes per tan important activitat. No ens hi podíem negar.
Autocars i més autocars van abarrotar els voltants del Poble Espanyol a Montjuïc. I, malgrat arribar amb temps, ens vàrem trobar amb una gran cua amb tots els papes, oncles i avis esperant que acabés el primer torn per accedir al recinte.

Tots els nens ja dintre, portes obertes, i a buscar lloc per veure les danses en condicions! Jo vaig acabar a sobre una cadira, amb la càmera de fotos en mode vídeo. Com tots els papes orgullosos, per immortalitzar el dia.

Per animar els nens a entrar al món de la dansa, i oferir una demostració a nens i adults, l'IES Institut del Teatre va oferir una demostració de balls de diversos estils. Em sembla una bona iniciativa perquè els nens coneguin aquesta disciplina artística, però crec que no hauria estat malament que per fer les coreografies es pensés també una mica en el públic, principalment nens de 7 i 8 anys. El ball que vaig trobar més adhient va ser el ball de palitrocs i cascabells.

I... a ballar!

Com va anar... això ho explica el Gerard:

"Totes les danses ens van sortir molt bé, sobretot les dues últimes, que crèiem que ens sortirien malament perquè al assajos no ens sortia gaire bé. Les altres ja teniem planejat que ens sortirien bé.
Ens van ensenyar dos dances que no teniem previstes.

La primera dansa que vam fer era la de la perdiueta. La segona la de les cintes. La tercera la lenta i la quarta la ràpida.

Van venir uns quants grups que no eren de segón però les fèien molt boniques.

Ens ho vam passar molt bé, contant amb l'autocar, que tothom estava jugant. A la tornada, la mestra -Fabiola- va dir que havíem de dormir però ningú no li vàrem fer cas.
Vam arribar a l'escola tard per dinar. Aquell dia vaig menjar molt ràpid".

juegos reunidos Geyper

2008-04-13T23:40:00.007+02:00

Després de 30 anys guardant les centenars de peces dels "Juegos Reunidos Geyper" a casa de la iaia, cada peça a la seva caixeta i tot tancat i ben tancat a l'armari, arriba un galifardeu de mig metre i, en cinc minuts, això és el que ha fet.
Suposo que és fàcil endevinar qui és l'artífex d'aquesta gracieta... i qui va haver d'endreçar-ho tot després... que no va ser la mateixa persona...
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

I no content amb la feina feta ("la feina ben feta no té fronteres"), li va arribar el moment a Rocky Sharpe & The Replays. El seu popular tema "Ramalama Ding Dong" ja no es podrà tornar a sentir en la cinta de cassette del Xavi, que estava a casa de la iaia des de 1979.
La primera part de la feina la va fer el petit rosset i, quan la cosa ja no tenia remei, li vam acabar d'ajudar per fer la foto una mica més colpidora.

noves eines al cau

2008-04-07T21:12:00.000+02:00

Apunt escrit pel Gerard:

Ahir diumenge 6 d'abril, d'excursió amb el cau, vam estudiar les eines: serra, destral, picoleta i pala. Totes s'han d'agafar be i s'ha de mantenir sempre una distància de seguretat.
La serra serveix per tallar els troncs. La utilitzàvem amb dues persones. Una estirava i l'altra empenyia.
La destral serveix per tallar els troncs de costat. El tronc tallat queda amb un triangle al mig.
Fiquem un peu i tallem de costat.
La picoleta serveix per fer forats al terra. L'agafes amb les dues mans i dones cops al terra.
La pala serveix per fer forats. L'agafem, la fiquem sota terra i trèiem la terra.
La que mes em va agradar va ser la serra perquè col.laborava més i ens podíem quedar el suro que tallaven del tronc caigut.
A la foto teniu el suro que hem tallat.

La negrita

2008-04-02T10:32:00.001+02:00

"La negrita", una nina de la meva germana quan era petita.
Recordo amb carinyo dos nines especials de quan era nena. Totes dues eren negretes, aquesta sempre feia costat a un bebote ros i gros. L'altra era una nancy, també negreta i disminuïda física, amb una cama més curta que l'altre, i un peu tan petit que totes les sabates li queien.

Ja feia molts anys que la nina estava arraconada en un armari, però amb l'arribada dels nets, les antigues joguines tornen a l'acció.

Una bonica foto-contrast entre el més ros dels menuts i la nina més morena de la casa.

el que faltava al bloc

2008-03-29T23:02:00.006+01:00

Sí, ja porto una desena d'entrades al bloc i encara faltava algú per sortir a la foto...

Xavi, no et queixis tant que els nens se't rifen per fer la migdiada amb tu!. Especialment quan és cap de setmana, la tele està encesa i tothom vol ocupar el sofà.

Tenim més d'una imatge semblant a la que obre aquest apunt a l'àlbum de fotos. Em fa gràcia immortalitzar la mateixa situació i comparar-la amb el pas dels mesos o els anys.
És una llàstima, però crec que aquesta serà de les últimes de la sèrie, perquè el Gerard ja comença a posar carotes i fer tonteries cada vegada que veu la càmera de fotos davant seu.

Molts petons pels tres nens de la família.

cabres de dues i quatre potes

2008-03-25T13:38:00.009+01:00

Mentre el Gerard estava fent el cabra per la muntanya, l'Adrià, amb els seus papis, visitava altres cabres, aquestes de quatre potes.

La Fondaña és una fàbrica de formatge de cabra situada als afores de Benavarri, el poble on hem passat tres dies amb l'Adrià com a fill únic -si heu estat al poble, llegiu el relat de Jordi Pages Anson-.
No fa tants anys La Fondaña naixia com una petita iniciativa empresarial, amb quatre cabres i la venda en exclusiva del seu formatge de cabra artesanal. Ara l'exporten i tenen un important ramat d'animalons amb banyes.
Però el seu tarannà d'empresa de serveis es manté, i encara tenen el detall de deixar que els urbanites més petits s'apropin a la natura abraçant els cabritets nounats.

Acostumat a viure a ciutat, l'Adrià va passar un primer dia de camp bastant decebedor, demanant "bracitos" a la que una pedra li feia trontollar o se li creuava una cagadeta de cabra. Això va durar un dia, al següent el nen era una cabra més, amb el problema afegit que les cabres poden pujar als penyasegats més inaccesibles, però les cabretes de dues cames corren muntanya abaix, no per arribar abans, sinó perquè no saben frenar.

campaments de primavera

2008-03-24T10:59:00.003+01:00

El Gerard ja està de tornada i aquesta és la seva crònica:

Vam anar al CAU, i els pares ens van ajudar a portar-ho tot a l'autocar. Vam trigar 2 hores i mitja en arribar al lloc d'acampada. Llavors vam portar el material i vam començar a muntar les tendes però no trobàvem les piquetes i al final, quan ja utilitzavem altres piquetes vam trobar les nostres a dins d'una tenda i vam començar a dinar després d'acabar de muntar les tendes.
Les dues primeres nits vam fer foc de camp. El primer dia vam fer danses i al final un joc que es deia "la orquestra", que consistia en que un era el director i deia sobre quin tema serien els sorolls, per exemple: de la muntanya, del carrer, del zoo... i deia qui volia que toqués més fort i més fluix.
El divendres vam anar de ruta tot el dia a un pantà. Vam tornar de nit. En total vam fer 20 kilòmetres. Vam sopar i ens vam anar a dormir.
Dissabte vam fer la mona: un pa, a sobre melmelada, un altre pa, a sobre nocilla, decoracions i al mig un ou kinder amb una ploma al costat.
El diumenge, el dia de la tornada a Barcelona, vam començar preparant les motxilles, després vam desmuntar les tendes i vam fer una cerimònia on alguns passaven d'etapa i altres feien la promesa. JO VAIG PASSAR D'ETAPA: De Lemin a Leques. A la foto teniu la meva nova insignia.
El dia d'abans vam parlar i vam quedar que jo estava preparat per passar d'etapa.
Després de la cerimònia vam dinar i després vam portar tot l'equipatge a dalt, a on vindria l'autocar. Va venir l'autocar i vam tornar a Barcelona. Només una mica cansats.

cap a massanet de cabrenys

2008-03-19T17:54:00.005+01:00

El Gerard. Preparat, llestos i... ja
cap a Massanet de Cabrenys -demasiado limpio de cabritos, com deia el pare del Xavi-.
Totes les unitats de l'agrupament escolta Skues han agafat aquest mati les motxilles, han pujat a l'autocar, i ja són a Massanet de Cabrenys fins diumenge.
Tendes de campanya, Banys al riu, la tramuntana bufant fort, menjar de ranxo... i un dia sencer de caminada -concretament, divendres-. Són joves!!

Se'm fa estrany pujar a Benavarri sense el Gerard, i més encara passar uns dies amb el peque de la família, però sense el seu germà. Suposo que m'haig d'anar acostumant perquè els nens es fan grans abans del que ens imaginem. I pair-ho a poc a poc és més dolç.

La frase del dia entre pares i monitors: "que no plogui" tot i que si la tramuntana bufa com s'espera, més d'un dia hauran d'anar a buscar les tendes al riu.

A veure si el Gerard s'anima i a la tornada vol deixar algunes frases en aquest bloc, juntament amb alguna foto feta amb la màquina fotogràfica d'un sol ús que ha portat per a la ocasió.

la iaia artista

2008-03-14T21:16:00.003+01:00

L'Adrià ha estat avui una mica malaltó. Sort de les iaies, que la conciliació laboral i familiar en aquests dies és una mica complicada. I encara ho serà més la propera setmana, quan el Gerard ja no tindrà escola, i els papes sí que hauran de complir els seus horaris laborals.
Doncs bé, avui la iaia Pilar ha entretingut el petit de la casa amb guitarres i pianos de joguina, encaixos i ninos varis.
L'Adrià s'ha interesat també en l'art, concretament en l'art que crea la iaia amb les seves pròpies mans, i amb uns pinzells com a col.laboradors.
A la foto, l'Adrià i alguns dels quadres pintats per la iaia artista.

Algun dia li demanaré uns quaderns que recordo de quan jo era petita on la meva mare dibuixava noies amb vestits de festa. Em tenien maravellada.

Molts anys després de guardar els llàpiços de dibuix al calaix, els ha sustituit per pinzells, amb un resultat que es pot gaudir per tota la galeria d'art en que s'ha convertit ca la iaia.

rellotge català

2008-03-05T12:19:00.003+01:00

És una llàstima que a l’escola s’ensenyi els menuts a llegir les hores en un rellotge català i es venguin tan pocs rellotges marcats amb el sistema de quarts.

Jo fa temps que tinc a l’escriptori el salvapantalles de comunicació digital.
Si us agrada, us ho podeu baixar pel vostre ordinador i configurar-lo. Ja va per la tercera versió, apte per ordinadors amb windows i mac. Com comenten a la mateixa pàgina, pels usuaris de linux hi ha un altre enllaç d’on se’l poden descarregar.

Si voleu saber més sobre el que, quan, on i per què del rellotge català, poseu visitar aquest web.

Felicitats!

2008-02-29T12:38:00.010+01:00

Aquest cap de setmana la Marta i la Cèlia fan anys, Felicitats!

Des d'aquest bloc us hem preparat uns petits regals virtuals.

Si voleu saber una mica més del significat dels vostres noms, podeu consultar-lo aquí mateix: Marta i Célia.

També us hem adjuntat un conte extret de la web de Nabar l'ós contacontes.

El congrés d'animals

Els animals es van reunir, perquè el vell lleó s'havia mort i anava a ser substituït.

Llavors el cap nou va dir:
—Tots els diumenges realitzarem treballs per millorar la nostra societat.
Els animals van aplaudir el cap, que era un mussol vell, molt savi.

Però un no va aplaudir: era. el gripau, que, gandul i egoista, deia:
—Sí! No veu que sí! . . . Diumenge jo vaig a nedar i a dormir!

I va arribar diumenge i tots se'n van anar a complir amb les seves tasques, però
el gripau, a la llacuna, continuava dient:
—Tan bolos, jo no vaig a treballar... L'aigua és fresca, i dormir en ella és deliciós.

Així van passar uns quants diumenges, fins que el vell mussol va reunir de nou tots els animals en assemblea i els va parlar així:
—Amics, tots estem satisfets del deure complert, però n'hi ha un que no desitja viure en societat, que no vol ajudar els altres, i que per tant ha de ser expulsat d'aquí.

Tots els animals es van mirar i van xiuxiuejar en veu baixa, però el gripau es va
quedar silenciós.

Llavors el mussol va prosseguir:
—No vull acusar-lo directament, només diré que és verd, té els ulls sortints i viu
a l'aigua.

Llavors el gripau va saltar frenèticament, cridant:
—Això, això, que expulsin el cocodril!

Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes

I què fa la foto de Barden rebent l'Òscar en aquest bloc?
doncs és el teu "tocayo", Marta. També va nèixer un 1 de març, però uns quants anys abans que tu.

ninos de xocolata

2008-02-28T20:16:00.009+01:00

Dues debilitats de l’administradora d’aquest bloc, en principi sense conexió, s’ajunten en aquest post. El plaer d’un bon troç de xocolata i una de les sèries infantils -amb el permís d’un bon nombre d’adults-, més de moda, Pocoyó.
Quan encara falten tres setmanes per Pasqua, l’aparador de la centenària pastisseria de referència, Can Vives, es despertava avui amb una fantàstica mona amb figuretes de xocolata de Pocoyó. Ja estem acostumats a no poder passar per davant de l’aparador sense donar uns segons de plaer a ulls i olfacte, però avui s’han superat.

Petites dosis de plaer. La xocolata, preferentment negra, sense llet ni fruits secs contaminant-la, i Pocoyó, també en petites dosis de poc més de 5 minuts.

Per qui encara no conegui el petit personatge blau com els barrufets, aquest Nadal els reis han carregat grans sacs amb pelutxos, motxilles i cotxes de l’univers Pocoyó, on també hi conviuen Pato, Elly, Loula o Pajaroto.

Podeu estar al dia de les novetats al canal de youtube de Pocoyó.

És vici és lloguer

2008-02-25T21:42:00.009+01:00

Cada dia, camí de la feina paso per davant d'una casa, no se si okupa o ocupada. Està al Pont de Marina i fa temps hi havia sempre aparcats al davant cotxes amb matrícules de tots els colors. Ara ja, amb la zona verda, han desaparegut perquè, residents de la zona amb enganxina al cotxe, hi ha pocs.

El lema de la casa, a la foto adjunta, és prou aclaridor de la ideologia dels seus habitants. I el jardí que s'han muntat al costat fa enveja, especialment a l'estiu, amb basa de reg inclosa.

L'any passat va aparèixer al jardí de la casa un cap gegant de Lenin, com va informar puntualment El Periódico, la estàtua anava a ser utilitzada en una obra de teatre del Grec, Lenin is mine?, que al final es va suspendre.

Del tema en parla també el bloc En tu ciudad.
Ara ja no hi es la escultura, o es troba perduda entre la espesa vegetació.

Enhorabona Gerard!

2008-02-23T22:11:00.000+01:00

La enhorabona, Gerard! Avui he confirmat que, igual que montar en bicicleta i nedar no s'obliden mai, quan s'apren a patinar també és per sempre. Tu ja saps fer les tres coses, Felicitats!

Ja estava a punt de caducar la invitació per l'Skating que li van enviar al Gerard del Club Super 3 pel seu aniversari. Avui hem aprofitat i hem anat per primera vegada al palau de gel. El Gerard ha comprovat que saber patinar en línia et permet mantenir l'equilibri sobre els patins de gel. En un matí ha fet grans avenços i fins i tot s'ha atrevit amb alguna pirueta.
I jo he comprovat el que us deia al principi de l'apunt: patinar no s'oblida. Crec que la última vegada que vaig anar a l'Skating no era encara major d'edat, i crec que he mantingut el tipus força bé.
L'Skating, exactament com el recordava, per ell no pasen els anys, ni una ma de pintura ni una renovació del mobiliari. Potser el bar dels no patinadors un pel més modern i els patins de lloguer més nous i còmodes, tot i que això no treu que a la sortida m'he calçat les meves sabates amb una gran felicitat.

La propera vegada farem una ullada al Palau Blaugrana.

Godzila per començar

2008-02-22T21:26:00.001+01:00

Blocviu neix com un petit bloc de temes qüotidians. No pretenem parlar del sentit de la vida ni dels grans debats polítics. Ens mourem entre els elements més propers, des del barri -Sants, a Barcelona-, fins a comentaris o fotos curioses i, de fet, tot allò que en un moment o un altre em vingui de gust penjar en aquest bloc.
Si voleu participar, esteu convidats amb els vostres comentaris o enviant-me mails més particularment.

I enceto el bloc amb el més petit de la família. Oficialment és diu Adrià, però alguns, entre ells el Gerard, l’han batejat com a Godzila.
Però no el Godzila gran, més aviat un entremaliat i tendre Godzila baby.
No em direu que no hi ha certa semblança.

Per si teniu ganes de recordar alguns moments d’un dels monstres més frikis de la història -la nova versió tira per terra tot el seu encant- aqui teniu una mostra.

http://es.youtube.com/watch?v=KbWpOROU5js&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=Vx7LTubOPr0&feature=related

Abans d’acomiadarme per avui, no puc deixar fora del primer post al Gerard, el meu fill gran. Amb 8 anys és ja tot un director de cinema. Aquí us deixo una mostra de la seva primera película (no hi ha el Godzila, però no hi falta un altre monstre prehistòric).

http://es.youtube.com/watch?v=CQQ0b8cNAQw