Quan s'apropen les festes nadalenques la primera cita obligada és el Festival Infantil del cole. Sí, abans ja s'han il·luminat els carrers, hem vist pares noël fent ballar la malaïda campaneta a moltes botigues i hem sentit la cançoneta del carrer de Sants fins a fartar-nos. Però, desenganyem-nos, realment, el que a mi em fa obrir els ulls que ja estem al Nadal és quan em recorden que si avui hi ha festival de Nadal, comencen les vacances nadalenques dels nens. Toca còrrer a trucar les avies si tenen res a fer durant un parell de setmanes.
El Festival, com a tot pare, em fa molta il·lusió: veure el que és capaç d'aprendre el nen i com aconsegueixen els mestres que ho retinguin, que això també te molt de mèrit... i més paciència encara.
Jo cada any pateixo pel Gerard, que mai ha destacat a dalt d'un escenari. Però m'haig de treure el barret i no se si donar-li les gràcies al nen o pensar que la mestra ha fet un miracle, però mai havia vist al gran amb tantes tables a sobre l'entarimat, i ballant seguint el ritme. Si fins i tot l'han col·locat a primera fila i no al fons de l'escenari on em costava descubrir-lo altres anys!
I l'Adrià... A P-3 encara és difícil saber fins a on es pot arribar en tres o quatre anys. De moment, deixem-ho en que ha fet el que ha pogut.
Gràcies Xavi per convidar-me a fer una kit-kat entre les dues actuacions, fent una visita al futur centre comercial de Las Arenas.
Però això serà un altre post. També deixo pendent de moment el segon festival infantil de la setmana, dissabte passat a l'Hospitalet, en el 40è aniversari dels Skues.
