el que faltava al bloc

Sí, ja porto una desena d'entrades al bloc i encara faltava algú per sortir a la foto...

Xavi, no et queixis tant que els nens se't rifen per fer la migdiada amb tu!. Especialment quan és cap de setmana, la tele està encesa i tothom vol ocupar el sofà.

Tenim més d'una imatge semblant a la que obre aquest apunt a l'àlbum de fotos. Em fa gràcia immortalitzar la mateixa situació i comparar-la amb el pas dels mesos o els anys.
És una llàstima, però crec que aquesta serà de les últimes de la sèrie, perquè el Gerard ja comença a posar carotes i fer tonteries cada vegada que veu la càmera de fotos davant seu.

Molts petons pels tres nens de la família.

cabres de dues i quatre potes

Mentre el Gerard estava fent el cabra per la muntanya, l'Adrià, amb els seus papis, visitava altres cabres, aquestes de quatre potes.

La Fondaña és una fàbrica de formatge de cabra situada als afores de Benavarri, el poble on hem passat tres dies amb l'Adrià com a fill únic -si heu estat al poble, llegiu el relat de Jordi Pages Anson-.
No fa tants anys La Fondaña naixia com una petita iniciativa empresarial, amb quatre cabres i la venda en exclusiva del seu formatge de cabra artesanal. Ara l'exporten i tenen un important ramat d'animalons amb banyes.
Però el seu tarannà d'empresa de serveis es manté, i encara tenen el detall de deixar que els urbanites més petits s'apropin a la natura abraçant els cabritets nounats.

Acostumat a viure a ciutat, l'Adrià va passar un primer dia de camp bastant decebedor, demanant "bracitos" a la que una pedra li feia trontollar o se li creuava una cagadeta de cabra. Això va durar un dia, al següent el nen era una cabra més, amb el problema afegit que les cabres poden pujar als penyasegats més inaccesibles, però les cabretes de dues cames corren muntanya abaix, no per arribar abans, sinó perquè no saben frenar.

campaments de primavera

El Gerard ja està de tornada i aquesta és la seva crònica:

Vam anar al CAU, i els pares ens van ajudar a portar-ho tot a l'autocar. Vam trigar 2 hores i mitja en arribar al lloc d'acampada. Llavors vam portar el material i vam començar a muntar les tendes però no trobàvem les piquetes i al final, quan ja utilitzavem altres piquetes vam trobar les nostres a dins d'una tenda i vam començar a dinar després d'acabar de muntar les tendes.
Les dues primeres nits vam fer foc de camp. El primer dia vam fer danses i al final un joc que es deia "la orquestra", que consistia en que un era el director i deia sobre quin tema serien els sorolls, per exemple: de la muntanya, del carrer, del zoo... i deia qui volia que toqués més fort i més fluix.
El divendres vam anar de ruta tot el dia a un pantà. Vam tornar de nit. En total vam fer 20 kilòmetres. Vam sopar i ens vam anar a dormir.
Dissabte vam fer la mona: un pa, a sobre melmelada, un altre pa, a sobre nocilla, decoracions i al mig un ou kinder amb una ploma al costat.
El diumenge, el dia de la tornada a Barcelona, vam començar preparant les motxilles, després vam desmuntar les tendes i vam fer una cerimònia on alguns passaven d'etapa i altres feien la promesa. JO VAIG PASSAR D'ETAPA: De Lemin a Leques. A la foto teniu la meva nova insignia.
El dia d'abans vam parlar i vam quedar que jo estava preparat per passar d'etapa.
Després de la cerimònia vam dinar i després vam portar tot l'equipatge a dalt, a on vindria l'autocar. Va venir l'autocar i vam tornar a Barcelona. Només una mica cansats.

cap a massanet de cabrenys

El Gerard. Preparat, llestos i... ja
cap a Massanet de Cabrenys -demasiado limpio de cabritos, com deia el pare del Xavi-.
Totes les unitats de l'agrupament escolta Skues han agafat aquest mati les motxilles, han pujat a l'autocar, i ja són a Massanet de Cabrenys fins diumenge.
Tendes de campanya, Banys al riu, la tramuntana bufant fort, menjar de ranxo... i un dia sencer de caminada -concretament, divendres-. Són joves!!

Se'm fa estrany pujar a Benavarri sense el Gerard, i més encara passar uns dies amb el peque de la família, però sense el seu germà. Suposo que m'haig d'anar acostumant perquè els nens es fan grans abans del que ens imaginem. I pair-ho a poc a poc és més dolç.

La frase del dia entre pares i monitors: "que no plogui" tot i que si la tramuntana bufa com s'espera, més d'un dia hauran d'anar a buscar les tendes al riu.

A veure si el Gerard s'anima i a la tornada vol deixar algunes frases en aquest bloc, juntament amb alguna foto feta amb la màquina fotogràfica d'un sol ús que ha portat per a la ocasió.

la iaia artista

L'Adrià ha estat avui una mica malaltó. Sort de les iaies, que la conciliació laboral i familiar en aquests dies és una mica complicada. I encara ho serà més la propera setmana, quan el Gerard ja no tindrà escola, i els papes sí que hauran de complir els seus horaris laborals.
Doncs bé, avui la iaia Pilar ha entretingut el petit de la casa amb guitarres i pianos de joguina, encaixos i ninos varis.
L'Adrià s'ha interesat també en l'art, concretament en l'art que crea la iaia amb les seves pròpies mans, i amb uns pinzells com a col.laboradors.
A la foto, l'Adrià i alguns dels quadres pintats per la iaia artista.

Algun dia li demanaré uns quaderns que recordo de quan jo era petita on la meva mare dibuixava noies amb vestits de festa. Em tenien maravellada.

Molts anys després de guardar els llàpiços de dibuix al calaix, els ha sustituit per pinzells, amb un resultat que es pot gaudir per tota la galeria d'art en que s'ha convertit ca la iaia.

rellotge català

És una llàstima que a l’escola s’ensenyi els menuts a llegir les hores en un rellotge català i es venguin tan pocs rellotges marcats amb el sistema de quarts.

Jo fa temps que tinc a l’escriptori el salvapantalles de comunicació digital.
Si us agrada, us ho podeu baixar pel vostre ordinador i configurar-lo. Ja va per la tercera versió, apte per ordinadors amb windows i mac. Com comenten a la mateixa pàgina, pels usuaris de linux hi ha un altre enllaç d’on se’l poden descarregar.

Si voleu saber més sobre el que, quan, on i per què del rellotge català, poseu visitar aquest web.