Felicitats!

Aquest cap de setmana la Marta i la Cèlia fan anys, Felicitats!

Des d'aquest bloc us hem preparat uns petits regals virtuals.

Si voleu saber una mica més del significat dels vostres noms, podeu consultar-lo aquí mateix: Marta i Célia.

També us hem adjuntat un conte extret de la web de Nabar l'ós contacontes.



El congrés d'animals

Els animals es van reunir, perquè el vell lleó s'havia mort i anava a ser substituït.

Llavors el cap nou va dir:
—Tots els diumenges realitzarem treballs per millorar la nostra societat.
Els animals van aplaudir el cap, que era un mussol vell, molt savi.

Però un no va aplaudir: era. el gripau, que, gandul i egoista, deia:
—Sí! No veu que sí! . . . Diumenge jo vaig a nedar i a dormir!

I va arribar diumenge i tots se'n van anar a complir amb les seves tasques, però
el gripau, a la llacuna, continuava dient:
—Tan bolos, jo no vaig a treballar... L'aigua és fresca, i dormir en ella és deliciós.

Així van passar uns quants diumenges, fins que el vell mussol va reunir de nou tots els animals en assemblea i els va parlar així:
—Amics, tots estem satisfets del deure complert, però n'hi ha un que no desitja viure en societat, que no vol ajudar els altres, i que per tant ha de ser expulsat d'aquí.

Tots els animals es van mirar i van xiuxiuejar en veu baixa, però el gripau es va
quedar silenciós.

Llavors el mussol va prosseguir:
—No vull acusar-lo directament, només diré que és verd, té els ulls sortints i viu
a l'aigua.

Llavors el gripau va saltar frenèticament, cridant:
—Això, això, que expulsin el cocodril!


Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes




I què fa la foto de Barden rebent l'Òscar en aquest bloc?
doncs és el teu "tocayo", Marta. També va nèixer un 1 de març, però uns quants anys abans que tu.

ninos de xocolata

Dues debilitats de l’administradora d’aquest bloc, en principi sense conexió, s’ajunten en aquest post. El plaer d’un bon troç de xocolata i una de les sèries infantils -amb el permís d’un bon nombre d’adults-, més de moda, Pocoyó.
Quan encara falten tres setmanes per Pasqua, l’aparador de la centenària pastisseria de referència, Can Vives, es despertava avui amb una fantàstica mona amb figuretes de xocolata de Pocoyó. Ja estem acostumats a no poder passar per davant de l’aparador sense donar uns segons de plaer a ulls i olfacte, però avui s’han superat.

Petites dosis de plaer. La xocolata, preferentment negra, sense llet ni fruits secs contaminant-la, i Pocoyó, també en petites dosis de poc més de 5 minuts.


Per qui encara no conegui el petit personatge blau com els barrufets, aquest Nadal els reis han carregat grans sacs amb pelutxos, motxilles i cotxes de l’univers Pocoyó, on també hi conviuen Pato, Elly, Loula o Pajaroto.





Podeu estar al dia de les novetats al canal de youtube de Pocoyó.

És vici és lloguer

Cada dia, camí de la feina paso per davant d'una casa, no se si okupa o ocupada. Està al Pont de Marina i fa temps hi havia sempre aparcats al davant cotxes amb matrícules de tots els colors. Ara ja, amb la zona verda, han desaparegut perquè, residents de la zona amb enganxina al cotxe, hi ha pocs.

El lema de la casa, a la foto adjunta, és prou aclaridor de la ideologia dels seus habitants. I el jardí que s'han muntat al costat fa enveja, especialment a l'estiu, amb basa de reg inclosa.

L'any passat va aparèixer al jardí de la casa un cap gegant de Lenin, com va informar puntualment El Periódico, la estàtua anava a ser utilitzada en una obra de teatre del Grec, Lenin is mine?, que al final es va suspendre.

Del tema en parla també el bloc En tu ciudad.
Ara ja no hi es la escultura, o es troba perduda entre la espesa vegetació.

Enhorabona Gerard!

La enhorabona, Gerard! Avui he confirmat que, igual que montar en bicicleta i nedar no s'obliden mai, quan s'apren a patinar també és per sempre. Tu ja saps fer les tres coses, Felicitats!

Ja estava a punt de caducar la invitació per l'Skating que li van enviar al Gerard del Club Super 3 pel seu aniversari. Avui hem aprofitat i hem anat per primera vegada al palau de gel. El Gerard ha comprovat que saber patinar en línia et permet mantenir l'equilibri sobre els patins de gel. En un matí ha fet grans avenços i fins i tot s'ha atrevit amb alguna pirueta.
I jo he comprovat el que us deia al principi de l'apunt: patinar no s'oblida. Crec que la última vegada que vaig anar a l'Skating no era encara major d'edat, i crec que he mantingut el tipus força bé.
L'Skating, exactament com el recordava, per ell no pasen els anys, ni una ma de pintura ni una renovació del mobiliari. Potser el bar dels no patinadors un pel més modern i els patins de lloguer més nous i còmodes, tot i que això no treu que a la sortida m'he calçat les meves sabates amb una gran felicitat.

La propera vegada farem una ullada al Palau Blaugrana.

Godzila per començar

Blocviu neix com un petit bloc de temes qüotidians. No pretenem parlar del sentit de la vida ni dels grans debats polítics. Ens mourem entre els elements més propers, des del barri -Sants, a Barcelona-, fins a comentaris o fotos curioses i, de fet, tot allò que en un moment o un altre em vingui de gust penjar en aquest bloc.
Si voleu participar, esteu convidats amb els vostres comentaris o enviant-me mails més particularment.

I enceto el bloc amb el més petit de la família. Oficialment és diu Adrià, però alguns, entre ells el Gerard, l’han batejat com a Godzila.
Però no el Godzila gran, més aviat un entremaliat i tendre Godzila baby.
No em direu que no hi ha certa semblança.



Per si teniu ganes de recordar alguns moments d’un dels monstres més frikis de la història -la nova versió tira per terra tot el seu encant- aqui teniu una mostra.

http://es.youtube.com/watch?v=KbWpOROU5js&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=Vx7LTubOPr0&feature=related

Abans d’acomiadarme per avui, no puc deixar fora del primer post al Gerard, el meu fill gran. Amb 8 anys és ja tot un director de cinema. Aquí us deixo una mostra de la seva primera película (no hi ha el Godzila, però no hi falta un altre monstre prehistòric).

http://es.youtube.com/watch?v=CQQ0b8cNAQw