Globoflèxia

No cal apretar pilotes ni llençar-les contra la paret. L'últim mètode anti-estrés és la globoflèxia.
Si el globus és de qualitat i tens un bon mestre que et doni les primeres lliçons, apretar i doblegar un globus es converteix quasi en teràpia.
Gràcies a felixyoldi i el seu canal de youtube, ara també amb web, que ens ha ajudat al Gerard i a mi a entrar en aquest món i fer els aniversaris una mica més ben presentats, a més a més de preparar-los amb més diversió i menys nervis.



Qui sap, potser es podria convertir fins i tot en activitat remunerada. Hi ha anuncis de festes infantils amb base "global":
"Animadors infantils i tallers de globoflèxia. Figures amb globus per a tots els nens assistents a qualsevol festa. També realitzem tallers de globoflèxia, perquè els nens aprenguin a realitzar les figures, tot des d'un punt de vista educatiu, sense deixar de ser dinàmic i divertit".
Aprendrem a fer caputxetes vermelles, llops, cabretes, prínceps, corones i espases i explicarem contes a la canalla. Al final, ens desfarem dels globus regalant-los. A casa els punxem com a fi de festa.
Per pensar-s'ho...

Bon Nadal

El Gerard i jo començàrem a idear la felicitació que il•lustra aquest bloc la setmana passada. Vam enviar carta a tots els Clicks de la casa per demanar-lis col•laboració amb la seva presència. Els havíem convocat dissabte al matí a l'habitació del Gerard, al costat de la finestra.
No les teníem totes perquè molts no havien contestat la nostra demanda.
Al final, gran èxit. Només va faltar algun pirata i un clic coix que no va arribar a temps. El policia i el del quad, que arribaven tard, van fer-ho motoritzats i el granger fins i tot va pensar en portar algunes de les seves ovelles.
En democràtica assamblea van decidir els que feien el txin txin i s'emportaven el protagonisme.
Al final, tots contents, dinàrem plegats i ens vam acomiadar fins al proper joc o el proper vídeo del Gerard, dels que són fans.
Us deixo amb el vídeo de la felicitació.
Deixem els nous vídeos del Gerard per un altre post.

Nadal, nens i un príncep destronat

Pel Nadal els nens prenen el protagonisme.
Des de que s'encenen les llums de Nadal -aquest any va ser dijous passat- i fins el dia posterior a Reis, els adults semblem invisibles i quedem relegats a un segon, tercer o quart terme.
Sí, és cert, la cara d'il•lusió dels nens ho compensa tot, però és un no parar...
Cavalcades de Reis i Pares Noel, passejades per les botigues de joguines per ensenyar els nens el que hi ha perquè decideixin què posen a la carta dels Reis, circs, cinema i teatre per entretenir-los a partir del 22 de desembre, quan tanquen les escoles, Festivals de la Infància i Casals de Reis...

L'Adrià està molt il•lusionat com qualsevol altre nen de 5 anys. Però aquest any serà també una mica més especial per ell, encara que no ho sàpiga. Serà l'últim que viurà com a "rei de la família" abans de ser destronat.
Fa 5 anys, tota una vida en el sentit més estricte, va agafar el relleu del seu cosí Miquel i, des de llavors, és el "petit de la família". L'any que ve, les esperades bessones Alina i Karina li prendran el lloc. Sort per ell que per la part materna encara mantindrà l'estatus.

Avui li hem fet la prova de foc, la de cosí gran, i sembla que se n'ha sortit.
Tot i que diem que l'Adrià és el petit, només ho es entre la família més propera, la que es reuneix alguns caps de setmana, pels aniversaris i el Nadal, però no de la família extensa que viu arreu la península. Avui hem conegut la Laura, amb 15 mesos. Com els seus pares viuen a Madrid no ens hem vist fins ara. L'Adrià s'ha sorprès que la petita no seguís el ritme dels seus jocs, però l'ha ajudat i, encara que a vegades semblava que la ignorava, se la mirava de reüll. Ha passat la prova. Bessones, ja teniu cosí gran!, i molt orgullós de ser-ho.

Avui hem reflexionat també, tot i que és obvi, que els nens creixen encara que no hi estiguem a sobre. Els hi passa el mateix que als adults, però en ells els canvis es noten més. M'agradaria també veure abans no es facin massa grans la Judit i l'Alan, fills petits de cosins repartits per la península.

I, ja que estem amb baby booms, un record també en aquest post per antics companys de feina que s'apunten a la paternitat. La enhorabona, Raquel i Eduard. A aquest últim, moltes felicitats també pel seu nou bloc de pare primerenc.

Castellers, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Fins una altra, Guspires. Bon dia, Castellers.
Tenim la sort de viure a un barri molt ric en cultura popular i entramat sociocultural. Hem pogut viure de prop el món del foc de la ma de Guspires i hem aprés, com de totes les experiències, coses importants. Ara, els diables ja formen part del passat, tot i que continuarem anant a veure'ls cremar quan ho facin al barri.
Però viure en un entorn tan ric en cultura popular catalana també provoca estres, no et deixen descansar. Els tentacles de pop de l'entramat t'enganxen i, en el nostre cas, ho van fer els Castellers de Sants.
Van anar a caçar el Gerard a la seva pròpia escola, i al seu propi pati, en allò tan bonic de “temps de barri”. El dimarts següent només anàvem a veure més de prop com es preparen aquells que de tant en tant anàvem a veure a la plaça Bonet i Muixí.
Divendres passat, el Gerard recollia la camisa que el converteix en Borinot.
Sembla que hem arribat en bon any, amb una colla que carrega castells de 9 i és, des de fa uns dies, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I el que més m'agrada és que la UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

Disseny nou del bloc, vida nova pel bloc... o això espero.

El castell, made in Gerard Mercadé.

a l'ametlla de merola

Més d'un mes sense actualitzar. Si us plau, foteu-me la bronca!!!
Lo d'ahir es mereix un post. Quina arrossada més fantàstica ens han ofert al Xavi i a mi a l'Ametlla de Merola. Peró anem a pams perquè el cap de setmana musical-festiu per Catalunya ha estat molt profitós.
Dissabte a la tarda vam aparcar els menors de 10 anys a ca la iaia i, cap a la Mirona de Salt, on el Xavi havia de fer la crònica de concert dels Living Colour pel Punt. Haig de reconèixer que el nom em sonava però no van quedar arxivades al meu cap les seves cançons. Dues hores i mitja de concert després, i cap a l'hotel. Vam arribar a l'hora fantasma, a aquella hora inexistent entre les dues i les tres de la matinada...
Diumenge, a començar el dia amb una mica de feina redactora del Xavi i relax total per mi. I després, cap a l'Ametlla de Merola. Per compensar, treballava jo portant el cotxe.
Al Bages ens esperava un dia complert: dinar popular i concert dels Manel. Un bon plan.
Moltes gràcies, Mateu, per les teves atencions i per fer-nos de guia turístic a l'Ametlla de Merola, una de les antigues colònies textils de Catalunya.
L'excusa de la jornada festiva era el pròxim enderrocament del Teatre de la població i la futura construcció del nou, després de molts entrebancs per aconseguir la financiació. 4 anys de lluita. Nosaltres hem arribat en el millor moment, quan ja està tot solucionat i comença el compte enrrera per poder representar els pastorets en condicions.
És a dir, el dia de la festa, de l'arrossada, i del concert dels Manel. Totes les cançons del disc i alguna més de regal.
Fins aqui el blocviu. Per saber més del concert, el bloc del Xavi.

com trencar un vidre sense martell?

Ja fa temps que comentava amb el Xavi el curiós cartell que hi ha als trens nous: "Martell trencavidres" "Trencar el vidre per accedir al martell"
Ja d'entrada sembla una contradicció haver de trencar el vidre per aconseguir el martell trencavidres. Podrien posar un altre martell a fora per trencar el vidre i accedir al martell.
Recordo que no fa tant, als autobusos, en cas d'emergència havies de buscar algun objecte contundent al bolso per trencar el vidre, perquè el martell mai hi era. Els forts però minúsculs artefactes duraven un cop reposats el que un caramel a la boca de l'Adrià: "una mossegada". S'ha de reconèixer que eren molt bonics. Mai se'm va acudir fer-me amb cap, com a "bona minyona" que sóc, però reconec que eren llaminers.
I tornant a la actualitat, amb els martell ben protegit sota el vidre... proposo una altra opció: adaptar això que fan a alguns metros nous, on al costat de la maneta d'emergència hi ha una càmera de vídeo, a l'estil de "Gran Hermano". Si acciones la maneta sens raó important estàs perdut, entens.
No cal que funcioni, però una càmera disuasòria potser ens permetria tenir el martell a ma en cas d'emergència.

prou de carnestoltes, gerard

Quin parell de dies!!
És cert que per carnestoltes hi ha rues a tort i a dret, però no cal anar a totes!
Divendres era d'obligat compliment. Amb disfressa i cap el cole, on els nens feien un ball per amics i familiars. Tot el dia vestits per a la ocasió. Des d'aquí reivindico més la disfressa feta a casa, encara que sigui amb una bossa d'escobreries i una espasa de cartró. El Gerard, com ja sabeu els seguidors del bloc, anava de marsupilami.
Dissabte al matí passaven al mon de les disfresses-fetes-amb-bosses-d'escombreries amb el cau. Els castors es trasvestien en pingüins... i cap a la rua del parc de l'Espanya Industrial.
I del mon animal al matí a l'infernal a la tarda. Amb les Guspires de Sants va desfilar per la rua de Sants. Encapçalant el grup de diables amb una pancarta amb el lema:"Som foc, festa i cultura!!"
El Gerard va disfrutar de les tres celebracions, sense poder decantar-se per cap. A la de l'Escola diu que "tenia tots els amics i gairebé tota la estona estavem fent jocs i coses divertides", amb el Cau opina que "Fem moltes activitats i he jugat" i després de finalitzar la rua de Sants va destacar "Que he estat amb les guspires i he portat la pancarta"