Bon Nadal

El Gerard i jo començàrem a idear la felicitació que il•lustra aquest bloc la setmana passada. Vam enviar carta a tots els Clicks de la casa per demanar-lis col•laboració amb la seva presència. Els havíem convocat dissabte al matí a l'habitació del Gerard, al costat de la finestra.
No les teníem totes perquè molts no havien contestat la nostra demanda.
Al final, gran èxit. Només va faltar algun pirata i un clic coix que no va arribar a temps. El policia i el del quad, que arribaven tard, van fer-ho motoritzats i el granger fins i tot va pensar en portar algunes de les seves ovelles.
En democràtica assamblea van decidir els que feien el txin txin i s'emportaven el protagonisme.
Al final, tots contents, dinàrem plegats i ens vam acomiadar fins al proper joc o el proper vídeo del Gerard, dels que són fans.
Us deixo amb el vídeo de la felicitació.
Deixem els nous vídeos del Gerard per un altre post.

Nadal, nens i un príncep destronat

Pel Nadal els nens prenen el protagonisme.
Des de que s'encenen les llums de Nadal -aquest any va ser dijous passat- i fins el dia posterior a Reis, els adults semblem invisibles i quedem relegats a un segon, tercer o quart terme.
Sí, és cert, la cara d'il•lusió dels nens ho compensa tot, però és un no parar...
Cavalcades de Reis i Pares Noel, passejades per les botigues de joguines per ensenyar els nens el que hi ha perquè decideixin què posen a la carta dels Reis, circs, cinema i teatre per entretenir-los a partir del 22 de desembre, quan tanquen les escoles, Festivals de la Infància i Casals de Reis...

L'Adrià està molt il•lusionat com qualsevol altre nen de 5 anys. Però aquest any serà també una mica més especial per ell, encara que no ho sàpiga. Serà l'últim que viurà com a "rei de la família" abans de ser destronat.
Fa 5 anys, tota una vida en el sentit més estricte, va agafar el relleu del seu cosí Miquel i, des de llavors, és el "petit de la família". L'any que ve, les esperades bessones Alina i Karina li prendran el lloc. Sort per ell que per la part materna encara mantindrà l'estatus.

Avui li hem fet la prova de foc, la de cosí gran, i sembla que se n'ha sortit.
Tot i que diem que l'Adrià és el petit, només ho es entre la família més propera, la que es reuneix alguns caps de setmana, pels aniversaris i el Nadal, però no de la família extensa que viu arreu la península. Avui hem conegut la Laura, amb 15 mesos. Com els seus pares viuen a Madrid no ens hem vist fins ara. L'Adrià s'ha sorprès que la petita no seguís el ritme dels seus jocs, però l'ha ajudat i, encara que a vegades semblava que la ignorava, se la mirava de reüll. Ha passat la prova. Bessones, ja teniu cosí gran!, i molt orgullós de ser-ho.

Avui hem reflexionat també, tot i que és obvi, que els nens creixen encara que no hi estiguem a sobre. Els hi passa el mateix que als adults, però en ells els canvis es noten més. M'agradaria també veure abans no es facin massa grans la Judit i l'Alan, fills petits de cosins repartits per la península.

I, ja que estem amb baby booms, un record també en aquest post per antics companys de feina que s'apunten a la paternitat. La enhorabona, Raquel i Eduard. A aquest últim, moltes felicitats també pel seu nou bloc de pare primerenc.

Castellers, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Fins una altra, Guspires. Bon dia, Castellers.
Tenim la sort de viure a un barri molt ric en cultura popular i entramat sociocultural. Hem pogut viure de prop el món del foc de la ma de Guspires i hem aprés, com de totes les experiències, coses importants. Ara, els diables ja formen part del passat, tot i que continuarem anant a veure'ls cremar quan ho facin al barri.
Però viure en un entorn tan ric en cultura popular catalana també provoca estres, no et deixen descansar. Els tentacles de pop de l'entramat t'enganxen i, en el nostre cas, ho van fer els Castellers de Sants.
Van anar a caçar el Gerard a la seva pròpia escola, i al seu propi pati, en allò tan bonic de “temps de barri”. El dimarts següent només anàvem a veure més de prop com es preparen aquells que de tant en tant anàvem a veure a la plaça Bonet i Muixí.
Divendres passat, el Gerard recollia la camisa que el converteix en Borinot.
Sembla que hem arribat en bon any, amb una colla que carrega castells de 9 i és, des de fa uns dies, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I el que més m'agrada és que la UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

Disseny nou del bloc, vida nova pel bloc... o això espero.

El castell, made in Gerard Mercadé.