adéu i molt de gust, Ratolinet

El Ratolinet és l'escola bressol de referència de la família. Per allà han passat el Gerard i l'Adrià i, aquesta setmana, els hi direm adéu, ja que el petit de la família s'endinsa en el "cole de nens grans" el proper setembre.

Els seguirem visitant perquè són com una família, amb la M.Antònia com a cap visible, i mestra dels lleons, la Núria barallant-se amb les tortugues, entre les que es mou el petit Adrià i la Cristina i la Rosalina amb els peques. També es mereix un bon agraïment la Lluïsa, que cuina per a tots els petis galifardeus, a més de fer de tot una mica, com d'actriu quan arriba el temps de collir castanyes.
Ho sento, pero no he inclòs en aquesta referència a professores noves que fan de reforç, perquè no en tinc gaire rel·lació, tot i que segur que són molt bones professionals.

Els que pensen que els avis són la millor opció pels petits si es treballa i no poden quedar-se amb els papes, els recomano que visiten El Ratolinet. Els meus s'ho han passat sempre d'allò més bé, anant al teatre o esperant que el teatre els hi vingui a casa, fent una bona feina musical, que culmina amb la visita a l'Auditori, amb una bona excursió quan arriba el bon temps a una granja i celebrant totes les festes -tot i que crec que deuen fer-ho a totes les guarderies-: fent panellets i menjant castanyes per Tots Sants, fent cagar el Tió pel Nadal i disfressant els nens per Carnestoltes.
A més de descobrir noves coses dia dia jugant i aprenent, que aquesta és la feina principal d'una escola bressol.
Jo vull tornar a ser nena!!

L'altre dia, sortint de Barcelona en cotxe, el Gerard va veure el cartell que penja a TV3 indicant que ja han fet 25 anys, i van comentar: "Com El Ratolinet". Efectivament, la va clavar, l'escola ja porta al barri de Sants un quart de segle, amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Gràcies guapes a totes perquè sempre he sabut que deixava els nens en bones mans quan marxava a treballar.

Ja se que potser m'he passat i que a la majoria de les mares els hi agrada l'escola bressol on deixen els seus fills però, com TV3, és la meva...
i si algú, després de llegir aquestes línies, vol portar el seu petit a El Ratolinet el proper curs, ho sento molt, però ja arribeu tard. Està tot ple.

Foto i il·lustració: cortesia de El Ratolinet

els castellers juguen al dòmino

Com al domino's day.
El Gerard ha fet un primer esbós del que espera sigui una de les seves aficions per aquest estiu. Fer la competència als vídeos de domino's day.
Com a primera prova, un grup de castellers s'han presentat com a voluntaris per pujar i baixar escales.

El Gerard diu: Ja posarem més imatges quan tinguem mes vídeos de domino's day fets.

una d'estels

El Gerard i el Josep han fet un preciós estel amb unes canyes, una mica de cinta i una bossa d'escombraries. Els hi ha quedat molt xulo però entre les canyes talla XL i el fotimer de cinta que li han col·locat perquè no es desmunti, l'estel ha decidit que s'estima més arrossegar-se pel terra com els cucs que acompanyar els ocells a investigar el cel.

Em fa l'efecte que tots els nens, en un moment o un altre de la seva vida, s'han endinsat en les manualitats per construït un estel, uns amb més i altres amb menys fortuna. Potser hauré de buscar un parell de fustes fines i portar-les a la Palma a veure si a la segona va a la vençuda.

Dec ser una mica rara, però no recordo haver fet cap estel a la meva ja una mica oblidada infantesa. De fet, el que recordo és un estiracabells -ó cavallet del diable, ó helicòpter...- de plàstic, amb unes ales vermelles que es movien amb l'aire i un cap ben gran i rodó. Si allò aconseguia volar, no ser perquè no ho ha de fer un estel un pel pujat de pes.

Així que, com reconec que els estels no són el meu fort, aquí us deixo uns experts que us il·lustraran sobre el tema.

El Barcelona Estels Club us proposa fer un estel senzill. Aneu a: varios - planos

Vols atrapar el vent? una pàgina de Cavall Fort amb comentaris d'amants dels estels.

va de motos

Ahir a Barcelona el Gerard va anar amb el seu pare a la Plaça Espanya, a veure la concentració de motos Harley que hi havia, per celebrar l'aniversari de la marca.
Tot el cap de setmana hi ha actes per tota la ciutat amb aquesta meravella de motos. Potser avui torna el Gerard. Ara ens explica les seves impressions d'ahir.

Gerard: Vaig sortir del cole i el Xavi em va portar a la concentració de motos Harley. Hi havia motos molt diferents però totes feien un soroll molt fort. Un soroll de moto molt greu.
Les motos estaven fetes de la manera que la gent volia, hi havia algunes amb la roda molt gruixuda... i els radis amb formes no normals, amb dibuixos de guitarres i flames.
Quan vam arribar a Plaça Espanya vam començar a mirar motos, després vam arribar a un lloc on podíem fer alguna volta amb una Harley, però vam pensar que com no portaven la roba adequada no ens deixarien fer la volta. Després vam arribar fins a un lloc on podíem pujar a les motos però no engegar-les. Aquí vam fer la foto del bloc.
Vam arribar fins a un concert, que estava davant d'on podíem provar les motos. Ens vam quedar una mica i després vam tornar fins on es podia pujar a les motos. Aquesta vegada no vaig pujar jo. Ho va fer el Xavi.
Després vam tornar cap a casa i pel camí vam trobar un lloc on donaven globus i vam agafar un. També vaig marxar amb una gorra.
Hi havia molta diferència entre les Harley i la moto del papa, una Honda Two Fifty. Les Harley fan més soroll que la del Xavi però estaven més netes. Totes les Harley estaven molt netes.

ja he fet la promesa

El Gerard va fer l'última sortida de la temporada al Cau. La propera serà ja la de Campaments d'Estiu. Va ser l'últim cap de setmana de juny. Ell ens explica en aquest post com va anar...
Gerard:
Dissabte 28 de juny vam quedar al Cau a les 8:30. Vam sortir de Barcelona a Can Girona, en autocar. Està molt a prop de Santa Maria de Martorelles, perquè va parar l'autocar a la sortida del poble i vam caminar fins a l'esplanada de dalt de Can Girona, on vam esmorzar. Després vam baixar on anavem a plantar les tendes. Vam plantar les tendes. Després vam anar a la piscina amb tota la resta de l'agrupament, i ens ho vam passar molt bé. Després van dinar i vam fer joc lliure.
Ens vam reunir tots els Castors i vam decidir que l'Elena, el Carlos i jo estàvem preparats per fer la promesa, i que l'Oriol i la Mar podien passar de Lemin a Leix.

La Promesa és passar a ser un Castor dels que ensenyen als petits i poder fer la salutació dels Castors, com us ensenyem a la foto.

Després vam tornar a anar a la piscina. M'agradava molt perquè em tiraven pels aires i queia a l'aigua.
Vam sopar i vam fer el joc de nit, que era fer una frase amb unes paraules que ens donaven els caps. Per cada prova ens donaven una paraula.Però havíem d'anar amb comte perquè els fullets ens podien trobar i si ens trobaven ens feien fer una prova d'acudits bons. Els havíem de fer riure. La frase era: mi moto alpina derrapante que guai. Abans d'anar a dormir vam fer una reunió de cada unitat per veure com havia anat el dia.
Diumenge era el "dia dels pares". Ens vam llevar, ens vam vestir, rentar les dents... Després vam esmorzar i vam fer joc lliure, fins que van arribar els pares. Llavors vam esperar fins que arribessin tots els pares. Vam fer un joc de notícies del diari amb els pares que es van apuntar i després vam anar a l'assamblea. Jo vaig fer la promesa i em van donar "la promesa" que és un foulard.
Vam dinar i vam fer joc lliure mentre els pares anaven marxant. Després vam fer els passes d'etapa i vam anar a buscar l'autocar, amb tot el material. Vam arribar a Barcelona. Vam fer l'hora dels adeus i... cap a casa.