Ja sé quina distància hi ha entre Barcelona i Besalú! Dos vegades el disc sencer "Bon dia" d'Els Pets. Ja tocava passar dels nens per una nit i fer una mica de carretera amb el Xavi. L'excusa... el primer concert de gira d'Els Pets. Enderrock obliga! Besalú era el lloc indicat, i un indret ideal per fer turisme, amb el seu fantàstic pont i els carrerons del casc antic convidant-nos a un viatge en el temps. Tot molt bonic com a teoria, però imponderables ens van obligar a sortir tard de Barcelona i arribar a Besalú a les deu de la nit, amb el temps just per fer una cervesa abans del concert. De turisme, el pont vist des del cotxe buscant el poliesportiu del poble. Sort que ja havíem estat abans! Per saber com va anar el concert, millor visiteu rockviu, bloc musical de referència. La curiositat d'aquest apunt no és saber per quines poblacions catalanes em moc, ni amb qui deixo els peques. L'interessant és veure en acció els fotògrafs de concert. Petons pel Xavi i la Roser, els protagonistes: "la feina ben feta no te fronteres" -em sembla que això ja ho vaig escriure fa un parell de posts, però amb un altre sentit"-. Moltes gràcies també a l'Alba per convidar-nos a dormir a casa seva, i als seus pares per un fantàstic esmorzar.
Res millor que el díptic de l'Ajuntament de Barcelona per presentar el que significa el "Dansa Ara", l'activitat music-escolar que vam presenciar el passat dilluns 16 d'abril al Poble Espanyol de Montjuïc:
"L’activitat DANSA ARA continua la tasca iniciada fa més d’una dècada pel Fem Dansa en l’ensenyament de les habilitats rítmiques i artístiques. Va dirigida a l’alumnat de segon de primària que es converteix en el protagonista d’aquest espectacle de dansa contemporànea. El treball previ amb el seu professorat, durant tot el curs, fa possible que aquest esdeveniment sigui gaudit per gairabé quatre mil nens i nenes. Les sis ballades finals que tanquen l’activitat d’enguany compten amb la participació de més d’un centenar de centres educatius de la ciutat. A més, per cinquè any consecutiu, familiars d’aquests nens i nenes podran gaudir de l’espectacle protagonitzat per aquests joves dansaires".
Dilluns dia 16 era el torn del Jaume I, l'Escola del Gerard. Els dies abans el nostre nen gran va demanar amb un gran somriure i "si us plau" la presència del papes per tan important activitat. No ens hi podíem negar. Autocars i més autocars van abarrotar els voltants del Poble Espanyol a Montjuïc. I, malgrat arribar amb temps, ens vàrem trobar amb una gran cua amb tots els papes, oncles i avis esperant que acabés el primer torn per accedir al recinte.
Tots els nens ja dintre, portes obertes, i a buscar lloc per veure les danses en condicions! Jo vaig acabar a sobre una cadira, amb la càmera de fotos en mode vídeo. Com tots els papes orgullosos, per immortalitzar el dia.
Per animar els nens a entrar al món de la dansa, i oferir una demostració a nens i adults, l'IES Institut del Teatre va oferir una demostració de balls de diversos estils. Em sembla una bona iniciativa perquè els nens coneguin aquesta disciplina artística, però crec que no hauria estat malament que per fer les coreografies es pensés també una mica en el públic, principalment nens de 7 i 8 anys. El ball que vaig trobar més adhient va ser el ball de palitrocs i cascabells.
I... a ballar!
Com va anar... això ho explica el Gerard:
"Totes les danses ens van sortir molt bé, sobretot les dues últimes, que crèiem que ens sortirien malament perquè al assajos no ens sortia gaire bé. Les altres ja teniem planejat que ens sortirien bé. Ens van ensenyar dos dances que no teniem previstes.
La primera dansa que vam fer era la de la perdiueta. La segona la de les cintes. La tercera la lenta i la quarta la ràpida.
Van venir uns quants grups que no eren de segón però les fèien molt boniques.
Ens ho vam passar molt bé, contant amb l'autocar, que tothom estava jugant. A la tornada, la mestra -Fabiola- va dir que havíem de dormir però ningú no li vàrem fer cas. Vam arribar a l'escola tard per dinar. Aquell dia vaig menjar molt ràpid".
Després de 30 anys guardant les centenars de peces dels "Juegos Reunidos Geyper" a casa de la iaia, cada peça a la seva caixeta i tot tancat i ben tancat a l'armari, arriba un galifardeu de mig metre i, en cinc minuts, això és el que ha fet. Suposo que és fàcil endevinar qui és l'artífex d'aquesta gracieta... i qui va haver d'endreçar-ho tot després... que no va ser la mateixa persona... . . . . . . . . . . . . . . . I no content amb la feina feta ("la feina ben feta no té fronteres"), li va arribar el moment a Rocky Sharpe & The Replays. El seu popular tema "Ramalama Ding Dong" ja no es podrà tornar a sentir en la cinta de cassette del Xavi, que estava a casa de la iaia des de 1979. La primera part de la feina la va fer el petit rosset i, quan la cosa ja no tenia remei, li vam acabar d'ajudar per fer la foto una mica més colpidora.
Ahir diumenge 6 d'abril, d'excursió amb el cau, vam estudiar les eines: serra, destral, picoleta i pala. Totes s'han d'agafar be i s'ha de mantenir sempre una distància de seguretat. La serra serveix per tallar els troncs. La utilitzàvem amb dues persones. Una estirava i l'altra empenyia. La destral serveix per tallar els troncs de costat. El tronc tallat queda amb un triangle al mig. Fiquem un peu i tallem de costat. La picoleta serveix per fer forats al terra. L'agafes amb les dues mans i dones cops al terra. La pala serveix per fer forats. L'agafem, la fiquem sota terra i trèiem la terra. La que mes em va agradar va ser la serra perquè col.laborava més i ens podíem quedar el suro que tallaven del tronc caigut. A la foto teniu el suro que hem tallat.
"La negrita", una nina de la meva germana quan era petita. Recordo amb carinyo dos nines especials de quan era nena. Totes dues eren negretes, aquesta sempre feia costat a un bebote ros i gros. L'altra era una nancy, també negreta i disminuïda física, amb una cama més curta que l'altre, i un peu tan petit que totes les sabates li queien.
Ja feia molts anys que la nina estava arraconada en un armari, però amb l'arribada dels nets, les antigues joguines tornen a l'acció.
Una bonica foto-contrast entre el més ros dels menuts i la nina més morena de la casa.
