on és el wally?

No hi és el Wally, però hi ha de tot, des de l'R2D2 que, després de tants anys, encara te piles, fins el Happy feet de la primera mona de l'Adrià, passant pels tweenies, que ens van martiritzar quan el Gerard tenia l'edat de l'Adrià ó el barrufet negre de la meva infantesa.
Fa pena desfer-se de tants ninots inservibles, i no volem ficar-los a un calaix perquè quedin en l'oblit.
Tenen la seva pròpia estanteria al menjador. Els moderns Harry Potter, l'Srek i els Increíbles es barregen amb clàssics com el Blas, el Dragon Eliot o Scooby Doo, i no pot faltar una de les sèries més psicodèliques: Vaca y pollo.
Hi ha qui vol tenir la casa neta com una patena. La nostra casa no és perfecta, és per viure-hi.

feliç aniversari

L'Adrià us convida a passar un dia molt feliç.
Tan feliç com ell, que avui fa 3 anys.
I moltes gràcies, iaia, per aquest pastís tan fantàstic que es cruspiran entre tots els nens i nenes de P3 i les seves mestres.

Abans de la data senyalada, és a dir, avui, el Club Super 3 ja havia pensat en ell. Tenim a casa una carta amb una invitació pel Circ Aquàtic i una altra per l'skating. Al circ dubto que hi anem però la invita pel club de gel no es pot deixar perdre... tot i que no se si enviarem a patinar al peque peque o farem un canvi de titular i li passarem al seu germà. El Gerard només ha anat una vegada a patinar sobre gel, però li ha agafat el truqui de seguida i te moltes ganes de repetir.

Us heu fixat en la gorra que porta l'Adrià?. Es el seu primer regal d'aniversari, cortesia de Jonathan de Suzy & Los Quattro.

en absència del gerard

Teniem tanta enveja a casa que el Gerard hagi marxat el cap de setmana a fer esports d'aventura amb el cau, que hem decidit que també nosaltres -els que ens quedaven- haviem de fer alguna cosa. I aprofitant que es celebrava el correllengua al barri, hem anat a veure diables i ens hem passat pel concert d'el Belda i els Badabadocs.

L'Adrià s'ho ha passat de conya veient el foc de les criatures de l'avern. I fins i tot ens hem trobat una companya de cole del Gerard entre els diables. El nen ha començat una mica espantat i sense voler baixar de coll dels papes, mentre els diables ballaven i repartien foc pel barri, però poc a poc ha anant agafant confiança i al final no volia marxar. Es pujava la caputxa de la samarreta i demanava més.

En aquest bloc podeu veure la foto del nen veient els diables. Si voleu saber com s'ho va passar al concert de'l Belda, podeu xafardejar el bloc del Xavi. Només us diré que li encanta la música i que quan sigui una mica més gran potser l'apuntem perquè aprengui a tocar la guitarra.

A veure si el Gerard ens explica les seves aventures i la seva primera experiència en tir amb arc, pesca i BTT, la propera setmana, en aquest bloc.

la bici numero 2155

Fa unes quantes entrades us comentava que hi havia una bici de bicing desballestada a sota el pont de Marina. Continua allà i, fetes les indagacions pertinents, i per a qui li pugui interessar, es la bici número 2155.

Potser en breu deixaré de fer servir el servei de bicicletes de l'Ajuntament. He decidit portar el petit Adrià al cole en bici, però el bicing no em serveix perquè no admet cadiretes de nen. Si va be, ja tindreu algun comentari sobre el tema en aquest bloc.

Per cert, gràcies companya blocaire Eli per recomanar-me al teu bloc.

Jaume I

El Gerard ja ha finalitzat el seu vídeo de la història de Jaume I El Conqueridor.
De fet,el corto es centra en la conquesta de Mallorca i València.

Avui l'ha presentat en societat, a la classe d'informàtica de 3r de primària de l'escola Jaume I. L'han felicitat. S'ho val.

Aqui us el deixo jo també perquè li feu una ullada.

Les felicitacions... al Gerard.

1992

Què va passar a Barcelona el 1992?

No, no em refereixo a això, és massa evident nomenar els Jocs Olímpics.
El 1992, a mitges amb la meva germana, van comprar una moto. Una Honda Two Fifty, es a dir, 250 cc. Un dels motius per comprar aquesta moto i no una altra, a més de la qualitat que se li soposa a la marca, va ser que era una moto bastant baixeta i una, que passa per poc del metro i mig, podia posar els peus a terra amb raonable comoditat.
Amb el temps, el sillin i els amortidors perden consistència i últimament tocava ben plana amb els dos peus... i no perquè una servidora hagi crescut.

Han estat 16 anys ben aprofitats, amb un us de la moto gairebé diari, com la trobaré a faltar! Fa poc el mecànic em comentava: "ja pots anar mirant quines motos hi ha al mercat"... d'això fa més o menys tres mesos... i la va encertar.
El motor ha dit prou i la reparació ja no pagava la pena. A veure si la substituta es manté a l'alçada... li costarà.

Ara ja no passa, però en els primers anys molava sortir de Barna amb la moto i fer una mica de carretera. No hi havia gaires noies amb moto i de tant en tant et pitaven quan passaven pel teu costat, vull soposar que era per saludar i no per cagar-se en mi.

Gràcies Xavi per la foto amb els dos entremaliats, tindran un bonic record de la 250.

domino's day curtet

Entre comentari i comentari del post, anem intercalant de tant en tant les proves de domino's day del Gerard.
En aquesta ocasió és un vídeo molt curtet.
Va començar donant tota la volta a la pica del lavabo amb les fitxes de dòmino però sempre queia quan estava ja tot muntat.
Al final el que li feia més il·lusió al Gerard era fer caure una fitxe encara que fos des de poca alçada.
Això és el que podeu veure en aquest petit exemple de caiguda de peces de Dòmino.
Nota: el crit que se sent a principi del vídeo és del germà petit, que volia fer de les seves i no ho va aconseguir.