dilluns, 6 de desembre del 2010

Nadal, nens i un príncep destronat


Pel Nadal els nens prenen el protagonisme.
Des de que s'encenen les llums de Nadal -aquest any va ser dijous passat- i fins el dia posterior a Reis, els adults semblem invisibles i quedem relegats a un segon, tercer o quart terme.
Sí, és cert, la cara d'il•lusió dels nens ho compensa tot, però és un no parar...
Cavalcades de Reis i Pares Noel, passejades per les botigues de joguines per ensenyar els nens el que hi ha perquè decideixin què posen a la carta dels Reis, circs, cinema i teatre per entretenir-los a partir del 22 de desembre, quan tanquen les escoles, Festivals de la Infància i Casals de Reis...

L'Adrià està molt il•lusionat com qualsevol altre nen de 5 anys. Però aquest any serà també una mica més especial per ell, encara que no ho sàpiga. Serà l'últim que viurà com a "rei de la família" abans de ser destronat.
Fa 5 anys, tota una vida en el sentit més estricte, va agafar el relleu del seu cosí Miquel i, des de llavors, és el "petit de la família". L'any que ve, les esperades bessones Alina i Karina li prendran el lloc. Sort per ell que per la part materna encara mantindrà l'estatus.

Avui li hem fet la prova de foc, la de cosí gran, i sembla que se n'ha sortit.
Tot i que diem que l'Adrià és el petit, només ho es entre la família més propera, la que es reuneix alguns caps de setmana, pels aniversaris i el Nadal, però no de la família extensa que viu arreu la península. Avui hem conegut la Laura, amb 15 mesos. Com els seus pares viuen a Madrid no ens hem vist fins ara. L'Adrià s'ha sorprès que la petita no seguís el ritme dels seus jocs, però l'ha ajudat i, encara que a vegades semblava que la ignorava, se la mirava de reüll. Ha passat la prova. Bessones, ja teniu cosí gran!, i molt orgullós de ser-ho.

Avui hem reflexionat també, tot i que és obvi, que els nens creixen encara que no hi estiguem a sobre. Els hi passa el mateix que als adults, però en ells els canvis es noten més. M'agradaria també veure abans no es facin massa grans la Judit i l'Alan, fills petits de cosins repartits per la península.

I, ja que estem amb baby booms, un record també en aquest post per antics companys de feina que s'apunten a la paternitat. La enhorabona, Raquel i Eduard. A aquest últim, moltes felicitats també pel seu nou bloc de pare primerenc.