prou de carnestoltes, gerard

Quin parell de dies!!
És cert que per carnestoltes hi ha rues a tort i a dret, però no cal anar a totes!
Divendres era d'obligat compliment. Amb disfressa i cap el cole, on els nens feien un ball per amics i familiars. Tot el dia vestits per a la ocasió. Des d'aquí reivindico més la disfressa feta a casa, encara que sigui amb una bossa d'escobreries i una espasa de cartró. El Gerard, com ja sabeu els seguidors del bloc, anava de marsupilami.
Dissabte al matí passaven al mon de les disfresses-fetes-amb-bosses-d'escombreries amb el cau. Els castors es trasvestien en pingüins... i cap a la rua del parc de l'Espanya Industrial.
I del mon animal al matí a l'infernal a la tarda. Amb les Guspires de Sants va desfilar per la rua de Sants. Encapçalant el grup de diables amb una pancarta amb el lema:"Som foc, festa i cultura!!"
El Gerard va disfrutar de les tres celebracions, sense poder decantar-se per cap. A la de l'Escola diu que "tenia tots els amics i gairebé tota la estona estavem fent jocs i coses divertides", amb el Cau opina que "Fem moltes activitats i he jugat" i després de finalitzar la rua de Sants va destacar "Que he estat amb les guspires i he portat la pancarta"

un marsu i un gos

Carnestoltes al cole!
Com a la majoria d'escoles, avui és carnestoltes al Jaume I.
Ja portem temps el Gerard i jo preparant la seva disfressa de marsupilami. No perquè sigui massa complicada, mes aviat perquè hem d'anar robant una mica de temps cada dia a altres feines de la casa i el cole. Poquet a poquet, pas a pas, però la hem aconseguit enllestir a temps.
La disfressa de l'Adrià ha estat més fàcil. Ell volia tan si com no, anar vestit de gosset. Teníem un vestit de lleó i un altre de príncep a l'armari, però cap de gos. Una pena haver de fer una nova disfressa disposant de dos a casa, però el nen, cada dia, "guau guau" ó "bup bup", i d'allà no el movia ningú. Al final hem reciclat la disfressa de lleó que va portar el Gerard ja fa uns anys i l'hem convertit en gos. Ben orgullós està l'Adrià amb el seu vestit de quisso!
Ahir vam fer l'última revisió a la roba dels nens i al marsupilami ja li havien caigut algunes taques. Les vam tornar a enganxar i... esperem que durin.
Que tinguin un bon dia al cole... i demà, el Gerard de pingüí amb el cau.

nou diable

L'aniversari del Xavi el vam passar amb el Gerard com a protagonista, ho sento, papa!
El Gerard ja és diable. Es va estrenar ahir al correfoc de Santa Eulàlia. Ni preparació ni res: vestit ben cordat, maça enlaire, pirotècnia encesa... i segueix el que fan els altres nens, més experts... I ho va fer força be, d'aquí a poc ja farà saltirons.
Malgrat els nervis, la nit de dissabte va poder dormir.

El que pitjor ho va passar va ser l'Adrià... tota la tarda senyalant la maça i la pantalla del seu germà, fent-nos entendre que ell també volia cremar. Que ell també era gran! Un altre dia serà, a un correfoc una mica més en família.

Per acabar, un parell de videos del correfoc pel casc antic de Barna, i el lluïment final a la plaça de la Catedral.

santa eulàlia

Avui parlarem una mica d'història i també un xic de cultura per celebrar la diada d'avui: Santa Eulàlia, la segona patrona de Barcelona.

La història parla d'ella com una nena màrtir de 13 anys. Dades de la insustituible viquipèdia:
"D'acord amb la tradició, un dels turments que va patir va consistir a llançar-la rodolant dins una bóta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Un altre turment fou el del foc, però miraculosament les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins.[1] Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu en forma de 'X' (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia). En aquell moment per preservar la seva intimitat li van créixer els cabells i va començar a nevar. És co-patrona de Barcelona."

Deixant de banda si hi ha més història o imaginació, comencen avui les festes de Santa Eulàlia de Barcelona. Festes.org ens apropa als actes que es succeiran els propers dies amb motiu de la festivitat de la co-patrona. També podeu consultar la web de l'ajuntament de Barcelona.

El que em toca més de prop és diumenge. El Gerard es vestirà de diable i anirà a cremar el casc antic de la nostra ciutat. Serà la seva primera encesa oficial -abans només ha participat com a públic en algun taller de foc a cotxeres-.
Potser passat el correfoc el nen gran ens faci cinccèntims de le seves impresions.

Acostumo a posar fotos pròpies a totes les entrades, però en aquesta ocasió la foto que obre el bloc li he "robat" a la Mimi, de Guspires de Sants, i va ser presa al correfoc de Santa Eulàlia de fa un parell d'anys.

Com a colofó d'aquest escrit us deixo un fragment d'un poema de Verdaguer referit a Santa Eulàlia, i un mapa amb el recorregut del correfoc de diumenge, que començarà a les 6 de la tarda a la plaça de Sant Jaume i finalitzarà a la plaça de la Catedral.
Si voleu veure el Gerard ja cal que estigueu alerta. Les Guspires de Sants surten en tercer lloc! No us les perdeu!





Veyent acostar les flames
també reculà Dacià
la tanca dins d'una tina
que té sagetes per claus
tot encerclada de glavis
y gavinets de dos talls

Baixada de Santa Eulàlia
tu la veres redolar
d'un abisme a un altre abisme
per aquells rostos avall
deixant un rastre en les herbes
un bell rosari de sanch.

Mossèn Cinto Verdaguer

les guspires de sants a berga

Bon dia a tots i totes, suposo que una bona ocasió per reactivar el bloc una altra vegada és afegint-me al manifest de les festes de foc i al dia que vam viure ahir a Berga amb les Guspires de Sants.
Al facebook ja hem publicat un àlbum de fotos més ampli.
Suposo que no cal que m'extengui en el que vam fer ahir a Berga perquè ja ho haureu vist a premsa, només dir que estem molt contents de posar el nostre granet de sorra en la lluita contra la directiva europea que pot fer desaparèixer les nostres festes de foc.
El Gerard va ser a Berga i us ho explica:
Vam anar cap a Berga a les 13 h. en autocar amb Les Guspires de Sants i vam arribar a les 14:30. Vam dinar tots junts, ens vam abrigar -ahir estavem a Berga a 0 graus- i ens vam vestir.
Ens vam ajuntar amb la resta de colles i vam estar tocant el tabal amb altres colles de diables. Va ser una mica aburrit perquè no ens moviem de lloc i vam estar molt de temps, fins que es va fer fosc.
Després vam començar a caminar cap a la plaça, els dracs, els diables i els tabalers, però no vam poder entrar a la plaça perquè estava de gom a gom.
La Mimi amb alguns diables petits estaven a la plaça perquè cremaven amb alguns dels diables petits.
Les Guspires de Sants es van quedar al passeig però la mama i jo vam decidir anar cap a la plaça. No ens podiem perdre una ocasió única per viure una patum.
Mentre feien els parlaments i cremaven els grans, vam intentar entrar a la plaça. Ho vam aconseguir a temps de fer el salt de plens.
Ens ho vam passar molt be saltant i fugint dels dracs. Vam estar a punt de caure varies vegades perquè la gent saltava i ens empenyia.
Vam veure a la mimi i les seves guspires petites a l'ajuntament de Berga, que està a la plaça. La vam saludar i vam tornar a la plaça a saltar.
Després del salt de plens vam tornar al passeig amb les guspires.
Vam tornar a l'autocar i vam parar a Manresa a sopar. Van sopar a l'aire lliure el pan amb tomàquet i pernil i coca que portàvem.
Estava molt bo però nosaltres estavem morts de fred i vam còrrer a acabar per pujar una altra vegada a l'autocar.
Vam arribar a Barcelona a 2/4 d'una de la matinada. A Barcelona també feia molt fred.

per nadal, festival

Quan s'apropen les festes nadalenques la primera cita obligada és el Festival Infantil del cole. Sí, abans ja s'han il·luminat els carrers, hem vist pares noël fent ballar la malaïda campaneta a moltes botigues i hem sentit la cançoneta del carrer de Sants fins a fartar-nos. Però, desenganyem-nos, realment, el que a mi em fa obrir els ulls que ja estem al Nadal és quan em recorden que si avui hi ha festival de Nadal, comencen les vacances nadalenques dels nens. Toca còrrer a trucar les avies si tenen res a fer durant un parell de setmanes.

El Festival, com a tot pare, em fa molta il·lusió: veure el que és capaç d'aprendre el nen i com aconsegueixen els mestres que ho retinguin, que això també te molt de mèrit... i més paciència encara.

Jo cada any pateixo pel Gerard, que mai ha destacat a dalt d'un escenari. Però m'haig de treure el barret i no se si donar-li les gràcies al nen o pensar que la mestra ha fet un miracle, però mai havia vist al gran amb tantes tables a sobre l'entarimat, i ballant seguint el ritme. Si fins i tot l'han col·locat a primera fila i no al fons de l'escenari on em costava descubrir-lo altres anys!

I l'Adrià... A P-3 encara és difícil saber fins a on es pot arribar en tres o quatre anys. De moment, deixem-ho en que ha fet el que ha pogut.

Gràcies Xavi per convidar-me a fer una kit-kat entre les dues actuacions, fent una visita al futur centre comercial de Las Arenas.
Però això serà un altre post. També deixo pendent de moment el segon festival infantil de la setmana, dissabte passat a l'Hospitalet, en el 40è aniversari dels Skues.

en el dia del barça madrid

Us trobava tant a faltar que he decidit tornar a centrar-me en el bloc el dia del Barça-Madrid, a només uns minuts del matx.
Com suposo que estareu farts de tant comentari sobre el partit tota la setmana, us faré oblidar el tema durant uns moments parlant-vos de dibuixos animats de gats i ratolins.
Li podriem dir: "el miracle Tom i Jerry".
Per què uns dibuixos que ja sortien per la tele fa trenta anys, encara agraden als nens?
Van ser els predilectes del Gerard quan tenia l'edat de l'Adrià i ara el petit es torna boig per ells. I no ho entenc perquè és molt selecte i només disfruta amb Tom i Jerry, Ben 10, Martin Martin i, encara que no sempre, Doraemon.
Jo recordo a Tom i Jerry de petita, una mica barrejats amb Dixie i Pixie, que fugien del gat Jinx.
Tampoc entenc que a totes hores surtin Tom i Jerry i l'altra serie de felins i roedors hagi quedat en l'oblit.
Des d'aquí, reivindico la serie del gat Jinx i sus: "Marditos roedores".

D'aqui uns moments, el Gerard i jo -l'Adrià no ho tinc gaire clar- seurem al sofà amb un bol de crispetes a veure el matx, però sense gorros, bufandes ni banderetes. A veure el que aguantem... Potser acabem amb guerra de crispetes contra la pantalla de la tele...