Quina enveja -però enveja sana, això si- els nens que ja, des de la guarderia, comencen a familiaritzar-se amb la música i els instruments musicals. Van a l'Auditori, aprenen balls tradicionals i saben, abans de començar P-3, com sona una guitarra, un piano o un violí, per posar només uns quants exemples.
Quan jo estudiava, ja fa uns quants anys, al màxim a que arribaven era a tocar "la vall del riu vermell" amb la flauta. Coneixíem els triangles, les caixetes de fusta i fins i tots els picarols, però poc més. Només allò que cabia dins d'una caixa de fusta de mig metro per banda.
Serà el Xavi qui haurà de lidiar amb les preguntes que no trigarà el Gerard en fer sobre el pentagrama, els tons i les octaves.
Endavant la música a les escoles i a iniciatives com Rock a les aules.
2 comentaris:
Jeje! Que graciós. Jo el màxim que toco és la flauta i encara gràcies...
que ja es molt!
Que l'Adrià sàpiga com són els instruments no vol dir que sàpiga fer fes res més amb ells, però per alguna cosa s'ha de començar.
Per cert, no ho havia posat al post, però gràcies a la guarderia "El Ratolinet", que m'ha cedit les fotos per col·locar-les al bloc.
;-)
Publica un comentari a l'entrada