Decàleg blocaire

Aquest apunt és el meu decàleg blocaire. Potser alguns punts s'han quedat al tinter i d'altres han estat massa valorats. Per això conto amb vosaltes i amb els vostres comentaris criticant, precisant o afegint noves propostes.


1. El primer i principal punt del decàleg. Un bloc ha de mantenir-se viu, tant pel que fa a les actualitzacions com en els comentaris d'altres blocaires.
Aquest apunt el tinc molt present tot i que hauré de millorar la seva execució.

2. El segon punt potser l'havia d'haver posat al primer lloc, però és que em sembla de calaix: Els bloc han de ser 100% veritat, i veritat no vol dir que no es puguin incloure fantasies, contes, i altres variants, sinó que la mentida i el plagi no han d'ésser admeses al món blocaire.

3. Si per la redacció de l'apunt s'han fet servir fonts externes al propi blocaire, cal esmentar-les i, sempre que sigui possible, afegir-hi el link. És important afegir links als nostres apunts per donar informació afegida i interaccionar amb la comunitat.

4. Flexibilitat. Encara que tinguis un bloc sobre un tema "seriós", deixa que la imaginació, de tant en tant, corri lliure, els lectors t'ho agrairan.

5. Els comentaris són part fonamental del bloc, contesta'ls quan puguis i mai no els esborris si no atenten contra la dignitat d'alguna persona o són mentides flagrants.

6. Un bloc expressa les opinions del blocaire, però no ha de ser un panflet polític. Les opinions s'han de raonar.

7. Recorda i tingues en compte sempre la vocació universal dels blocs quan escrius els apunts -potser el llegeixen des d'un país del que tu ni tan sols havies sentit a parlar-.

8. No pensis "no tinc temps" a l'hora d'actualitzar el bloc, és millor afegir un petit apunt que esperar a tenir el tema totalment desenvolupat. Sempre pots tornar a incidir en el mateix assumpte en un nou apunt.

9. Els fotologs són blocs amics. També estan esperant la teva visita.

10. Tu ets responsable del teu bloc, tant per obrir-lo com per tancar-lo. Si algun dia decideixes deixar el bloc, no l'abandonis, donat de baixa. La de gent que t'ho agrairà perquè no haurà de connectar-se setmana rera setmana buscant la teva nova actualització!.


Després d'escriure el decàleg he estat passejant per la blocosfera -ó blogosfera- i he trobat força temes interessants.

Us linko el decàleg del Marz Arza perquè m'ha semblat molt encertat.

Un altre decàleg que està bé de llegir és el de Tobies Grimaltos

enveja sana!

Quina enveja -però enveja sana, això si- els nens que ja, des de la guarderia, comencen a familiaritzar-se amb la música i els instruments musicals. Van a l'Auditori, aprenen balls tradicionals i saben, abans de començar P-3, com sona una guitarra, un piano o un violí, per posar només uns quants exemples.

Quan jo estudiava, ja fa uns quants anys, al màxim a que arribaven era a tocar "la vall del riu vermell" amb la flauta. Coneixíem els triangles, les caixetes de fusta i fins i tots els picarols, però poc més. Només allò que cabia dins d'una caixa de fusta de mig metro per banda.

Serà el Xavi qui haurà de lidiar amb les preguntes que no trigarà el Gerard en fer sobre el pentagrama, els tons i les octaves.

Endavant la música a les escoles i a iniciatives com Rock a les aules.

colònies a torreferrana

Com us he comentat a l'anterior post, el Gerard tornava aquesta tarda de colònies. Al marxar estava tan nerviós que ni tan sols va dir adéu al seu pare des de l'autocar. La tornada ha estat una mica més efusiva i ha explicat al Xavi lo bé que s'ho ha passat a més de fer-li una forta abraçada.
Tot i estar una mica cansat, el Gerard ha volgut comentar-vos com han anat aquests tres dies que, encara que es preveien passats per aigua, només han vist la pluja un matí.

A continuació, la crònica escrita del Gerard:

Els nens de segon curs del Jaume I, de Barcelona, hem fet una sortida a Torreferrana.
Vam sortir dilluns passat de casa amb les motxilles. Les vam deixar a l'autocar i, cap amunt. Aquí teniu la foto.
Al cap d'una estona l'autocar va arrancar i vam trigar més de dos hores a arribar.
Vam descarregar a l'habitació. Vam preparar el sac, el pijama i la jaqueta i vam col·locar les motxilles contra una paret. Hi havia 4 lliteres i 1 llit a la nostra habitació. Érem: Pol i jo a la primera llitera, Lara i Marcel a la segona, Miriam i Héctor a la tercera, Laura i Marta a la quarta llitera i Jan al llit sol.
Llavors vam fer una mica d'esbarjo i vam anar a dinar. Després, a jugar al pati.

A la tarda ens van explicar que va caure una nau i anava dintre "Igor", un extraterrestre. Vam estar buscant pistes per saber coses de l'Igor. Quan vam tornar vam berenar i vam tornar a fer pati. Després a sopar i a tornar a tenir temps lliure. També vam fer jocs de nit i després ens van explicar el conte d'en Pol que volia ser detectiu i... "tots al llit".

Dimarts ens vam despertar a les vuit i ens vam vestir i netejar les dents. Vam esmorzar i vam fer esbarjo. Després ens van ensenyar un vídeo de l'espai.
A continuació vam dinar i va arribar l'hora del planetari. Allà vam veure les constel·lacions, que estan fetas d'estrelles.

Aquí hi ha una de les històries de constel·lacions que ens van explicar: per què existeixen la Ossa Major, la Ossa Menor i el Lleó.
La Ossa Menor va demanar a la seva mare si podia anar pel bosc. La seva mare li va dir que no però com era molt entremaliada no va fer cas i va marxar al bosc. Llavors li va preguntar a un ocell: -Què voldries jugar amb mi? -No perquè a tu el lleó se't pot menjar però a mi no perquè volo. Després va trobar un cèrvol: -vols jugar amb mi? -no perquè a tu se't pot menjar el lleó però a mi no perquè tinc banyes i em puc defensar.
Quan va trobar al lleó li va preguntar -què vols jugar amb mi? -no, jo et vull menjar. Llavors va aparèixer l'Ossa Major i la va defensar. Llavors la Ossa Major va deixar penjada d'un estel la Ossa Menor i així podem veure la Ossa Major, la Ossa Menor i el Lleó.

Després, quan estàvem jugant al pati ens vam cridar per anar a berenar. Després de berenar vam tornar a jugar fins l'hora de sopar.
Vam fer una mica de pati i després vam anar al bosc a buscar peces de la nau de l'Igor que s'havien perdut.
Va ser el dia de la Discoteca!!! Vam ballar molt, entre d'altres: "El chiki chiki", "La Macarena"... i després, cansats, a dormir.

Avui ens hem llevat i després de vestir-nos hem fet les motxilles. Abans d'esmorzar hem deixat les motxilles abaix. Hem esmorzat i després hem anat al pati i després hem fet un astronauta de paper, que podeu veure a la foto que incloc.
Ens hem ficat a dintre d'un cohet que baixava per dues cordes i aterrava a l'aigua. Ha estat molt divertit, tot i que anava molt a poc a poc.

Després ens han explicat una història de l'avi de l'Igor on sortien els planetes del Sistema Solar. Després hem estudiat una mica: la lluna, la gravetat, l'atmosfera de la terra i el radi de Mart.

Després hem dinat, hem fet esbarjo, hem posat les motxilles a l'autocar i hem tornat cap a Barcelona. Pel camí hem vist tres capítols d'Oliver i Benji.
Hem arribat abans d'hora i hem esperat que vinguéssinn els pares a buscar-nos.

quina colla!

Des de dilluns passat i fins aquesta tarde, el Gerard i gran part dels nens de la foto estan de colònies a Torreferrana, una casa de colònies de Girona.

No us podeu imaginar els nervis que va passar el Gerard durant les últimes dues setmanes abans de les colònies. No contava els dies que faltaven per marxar, contava les hores!. Agafava la calculadora i multiplicava el número de dies per 24, i venia a explicar a tothom que faltaven x hores per marxar de colònies. Vam patir!

Aquesta tarda torna després d'uns dies de sol i pluja... i una mica d'estudi sobre els planetes, els cohets i l'espai. Esperem que vulgui dir la seva en aquest bloc els propers dies.

I l'Adrià? Cóm ha portat uns dies de fill únic?. Doncs molt bé, aprofitant per escollir canal de TV a l'hora de sopar i intentant, sense éxit, dormir al llit de dalt. Ho sento molt per ell, però encara ha de créixer bastant, no sigui que sentim un cop i el trobem a terra a mitjanit.

La foto d'aquesta colla tan divertida la vam fer el passat 18 de maig, durant l'excursió que organitza la Glòria cada any amb els companys de classe de la seva filla Tatiana, un d'ells, el Gerard...

el seu germà bessò

No sé qui és, ni d'on ha sortir, ni si la foto és de fa poc... només sé que hem va arribar la setmana passada com a imatge principal d'un power point.

Vaig rebre al mail un .pps amb el nom "un nudo en la sábana". Un altre arxiu per passar l'estona xafardejant-lo, vaig pensar, però em va sobtar que, només obrir-lo, se'm va penjar l'ordinador, i només em va quedar en pantalla -sense posibilitat de tancar-la-, la foto d'un peque que semblava el germà bessò de l'Adrià.

Jo, aquella foto, no li havia fet mai al petit, així que, suposo, no és ell.

La foto d'abaix sí és de l'Adrià.

paó reial

He estat a punt de cometre el gran error de titular aquesta entrada: gall d'indi reial, però m'ha fet mala impressió i m'he informat correctament. A vegades no s'ha de traduir tan feliçment des del castellà.
No tenia gaire cosa a la cartera per explicar però la foto m'ha agradat i he pensat que estaria bé compartir-la amb els seguidors del bloc i algun extraviat que es passi per aquí.
També us animo a donar un petit suport i visitar el nou bloc de la meva neboda Carme Raventós. Ànims Carme que, per experiència pròpia, se que costa més mantenir un bloc que obrir-lo. Jo també intentaré actualitzar el meu més sovint.

gerard & jaume I

Aquesta entrada al bloc és la història de Jaume I, explicada pel Gerard.

I per què el Gerard vol instruir-nos en la vida de Jaume I?. Doncs molt senzill: Fins ara, la seva escola portava per nom: Pràctiques I. A partir de fa aproximadament un més, ha passat a dir-se Jaume I.

Comencem amb la vida de Jaume I explicada pel Gerard:


Jaume I va viure al segle XIII.
El Rei de Catalunya i Aragó, Pere el Catòlic deia a una noia que acabava de conèixer: ets molt maca, demà ens casarem. Això ho feia amb moltes altres noies. Llavors li van dir: "T'has de casar amb algú", i es va voler casar amb la filla del Rei de França.
No s'agradaven gaire. Llavors l'Església i altres van voler que tinguéssin fills i van disfressar la Reina com si fos una de les noies preferides del Rei. Només van estar junts una nit però ella va quedar embarassada i va nàixer Jaume I.
La mare de Jaume I va morir d'una malaltia anant cap a França i el pare de Jaume I va morir a la batalla de Montpelier, clavat per una llança.

Als 5 anys el van nomenar Rei i va fer la seva primera lluita als 12 anys.

Als 21 anys, el Rei Jaume I va decidir de fer la "Conquesta de Mallorca". Tothom estava implicat: Església, cavallers...
Llavors els mercaders va pagar els vaixells, les armadures, les espases, els escuts, els arcs i fletxes i les llances.
Quan anaven cap a Mallorca va haver-hi molta ventada. Als bons mariners els hi anava bé però els que eren de terra no van poder sobreviure.
Quan van arribar van muntar el campament i Jaume I va voler pactar amb el Rei però no va acceptar. Van fer el setge al voltant de la ciutat durant tres mesos.
Llavors van sortir els de la ciutat per tallar-lis l'aigua, però els van veure. Els Cavallers de Jaume I van començar a atacar la ciutat i van matar homes, dones i nens.
Aquesta és la Conquesta de Mallorca.

Petit trailer de: "la conquesta de Mallorca", dirigit, produït i gravat per Gerard Mercadé. Quan estigui enllestida la pel·lícula sencera, ja us la ensenyarem.